Xarnegos agraïts

Un membre del Foro Babel, au­tor d’un llibre publicat fa uns catorze anys on es propugnava la substitució del català pel castellà, té un article titulat «Xarnegos agra­ïts», on es fica amb els nous catalanoparlants perquè figura que ens hem venut, per manca d’autoestima o vés a saber per quin obscur motiu, a la serp ma­lig­­na del nacionalisme més pervers.

Els membres de Veu Pròpia potser sí que som xarnegos, tot i que, de fet, els únics que ens ho han dit són els simpàtics i altruistes membres del Foro Ba­bel. En qualsevol cas, si som xar­negos, n’estem orgullosos. Però agraïts? Agraïts a qui? I de què? La nostra catalanitat no ens l’ha regalat ningú. És el fruit del nos­tre esforç. I aquest esforç l’hem fet perquè hem volgut: perquè es­timem Catalunya i el català, per­què tota llengua és patrimoni de la humanitat, i perquè el ca­ta­là s’ha defen­sar.

Una part del nostre esforç ha estat la creació de Veu Pròpia, l’eina de la nostra autorepresen-tació. Volem ser membres actius de la nostra societat, contribuir al seu futur, exercir plenament la nostra ciutadania. Volem sor­tir a la foto com a nous ca­tala­noparlants, sense disfresses ni re­núncies. Per això no parlem en nom de ningú, i sobretot no ac­ceptem que ningú parli per nos­altres.

Veu Pròpia.