Presentació Grup Xerrem

El dia 5 de Març a les 17,30 hores al local de l'associació cultural "Els Propis" que es troba a Barcelona, Via Júlia 201-203, es farà una presentació del Programa Xerrem a càrrec del Sr. Jordi Esteban, orientat a totes les persones que estiguin interessades en el tema del català, des dels que no el parlen fins els que el volen perfeccionar. En aquesta presentació ja us podreu apuntar les persones interessades en participar en algun dels grups dels cursos Xerrem que es faran al local de "Els Propis". A la Presentació es diran els diferents horaris. Al final oferirem un pica-pica.

El programa Xerrem està dirigit pel Sr. Jordi Esteban membre de la CAL (Coordinadora d'Assiociacions per la Llengua) i consta de un programari interactiu diferent a una classe normal, en el qual n'hi han 5 nivells diferents d'aprenentatge, es fa per grups i basat en la conversa. No ens trobarem amb el professor habitual si no amb un dinamitzador anomenat “xerpa”.

Si algú de vosaltres voleu mes informació sobre aquests grups Xerrem o voleu formar-ne un a la vostra zona, podeu demanar-ho a traves d'un correu a la nostra adreça i ens posarem en contacte. També ho podeu fer a través de la CAL (més informació a http://www.cal.cat)

Sortida a Sitges

El dissabte 21 de febrer visitarem Sitges, el seu llegat Modernista i viurem un xic l'ambient de Carnestoltes.

Lloc i Hora de sortida:

A les 9:30 h del matí a la porta principal de l'estació de Sants, Plaça Països Catalans (davant la farmàcia).
El tren surt a les 10:06 h

Pels que vulguin anar directament, quedarem a les 10:45 h a la Plaça de l'Estació del tren de Sitges.

Itinerari i duració aproximada de la sortida:

De 11 a 13:30 h visita guiada pel Sitges modernista. Breu explicació de la història de Sitges, ruta per diferents cases modernistes i entrada al museu Cau Ferrat. Es visitarà el taller de Santiago Russinyol, obres de l'artista i d'altres pintures modernistes.

14 h: Dinar a la platja i a la tarda dues possibilitats:

16-20 h: Batucada per diferents carrers amb el grup Terequete
16:30-20 h: Per les persones amb nens hi ha a la Plaça de l'Ajuntament el Parc Infantil Carnavalesc.

17-18 h: Fi de la sortida

Inscripcions:

Al telèfon 932454453 de 20 a 22 h
Es donarà número d'inscripció
Aforament limitat a 50 persones

Cal fer un ingrés de 6,30 euros per persona (guia+museu) al compte de "La Caixa" núm. 2100-3481-98-2200042753

Cal portar:

Dinar i beure. Calçat adequat per caminar

Despeses del transport:

1 Viatge individual: 2,8 euros (anar i tornar 5,6)
T10 per grups de 5 o 10 persones: 2,1 euros el viatge (anar i tornar 4,2)

En nom de la llibertat i la igualtat

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Reflexionant sobre quin tema escriure un article per aquest setmanari mentre dinava veient les notícies pel canal 3/24, de sobte em vaig trobar amb una roda de premsa de la portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Soraya Sáenz de Santamaria. Entre els temes que va treure, un em va cridar l'atenció especialment, per que la cantarella de la cançó em sonava: presentar una “proposició no de llei” per garantir als pares que puguin escollir la llengua en que s'escolaritzaran els seus fills fins als vuit anys. Corregeixo: per garantir aquest dret als pares que vulguin educar als seus fills en castellà a qualsevol indret de l'Estat espanyol, per que la resta, pobres, no tindrem aquests privilegis. I tot això en nom de la “llibertat dels pares” i de la “igualtat dels ciutadans”.

Deixant de bada de que no deixa de ser curiós que des de la dreta s’apropiïn de conceptes que no han defensat històricament mai per al conjunt de la població (ans al contrari) com són els de la “llibertat” i la “igualtat” (altres suposadament d'esquerres tampoc han predicat amb l'exemple amb aquests valors, tot s'ha de dir), no deixa de sobtar-me com en nom d'aquesta llibertat i igualtat es volen presentar lleis que justament consoliden el contrari: privilegis i desigualtats.

Sobre “la llibertat per escollir la llengua d'educació dels fills i filles”, caldria fer unes reflexions prèvies. Normalment les persones ens creiem que prenem les decisions “lliurement”, sense cap condicionament extern. Però la realitat és que estem molt condicionats per l'entorn on desenvolupem la nostra existència. Fets històrics, culturals, socials, polítics influencien molt en les nostres decisions encara que no en siguem conscients...i això també pot arribar a l'àmbit de la llengua que “decidim” fer servir. Ja vam parlar en l'anterior article com certs “bilingüismes” presentats com a naturals no ho eren pas així que no m'estendré més amb el tema.

Què ha de ser prioritari, els drets dels pares/mares o els drets dels infants? En molts casos es prima el dret de les criatures. L’educació, per exemple, és obligatòria i ningú pregunta als pares i mares si volen que els seus fills i filles la rebin, per exemple, (tot i que hi ha sectors de la població que pel seu nivell econòmic tenen més opcions per triar les escoles on es farà això). Els nens i nenes que s’eduquen en català tot i tenir una altra llengua materna tenen molt a guanyar i res a perdre. I en el cas dels fills i filles de castellanoparlants la situació legal i sociolingüística actual garanteix el seu aprenentatge del castellà. Per què hi ha aquesta obsessió per defensar l’educació en castellà?

Però el súmmum del cinisme es presentar una proposta de llei que vol consolidar privilegis i desigualtats com una garantia de la llibertat i la igualtat. Seran només els castellanoparlants els que es veuran privilegiats per aquesta mesura a tot el territori de l'Estat espanyol, ja que la resta de progenitors no tindran el dret a educar els seus fills en la seva llengua materna fora del territori on el català, el basc i el gallec siguin cooficial (el llenguatge no és neutre). I dels nouvinguts i nouvingudes que tinguin altres llengües, ja ni parlar-ne. Aquesta llei vindria a reforçar una realitat ja existent jurídicament: que hi ha uns ciutadans “de primera” i uns altres “de segona” en funció de la llengua que es fa servir.

Ens coneixem les seves argumentacions. El primer: “que el castellà és la llengua comuna de tots”. Fals, en tot cas es la llengua que s'ha obligat històricament i s'obliga a tots els habitants de l'Estat espanyol a conèixer i recordo, que dir això no significa estar en contra de la llengua castellana. La meva llengua materna per exemple és aquesta i la faig servir usualment amb la meva família (però el fet de que fos aquesta i no el gallec la llengua familiar, quan aquesta era la llengua materna de la meva mare, segurament no és un fet casual ni producte d'una “lliure elecció”). El segon: “que és l'única llengua oficial en el conjunt de l'Estat i la única que tots tenen l'obligació de conèixer”. Cert. La legalitat és la que és però que una norma sigui legal no vol dir que sigui justa.

No fa tants anys a l'Estat espanyol una dona casada, legalment, tenia un estatus similar al d'un menor d'edat. No podia obrir un compte corrent, demanar un crèdit, tenir la custòdia dels fills i filles, etc. sense el consentiment del seu marit i tenia vetada “per llei” certes professions. Que hauríem dit si aquesta llei ens l'haguessin presentat com la garantia de la llibertat i la igualtat de les persones? Diríem que és una llei justa i equitativa? I que ningú pensi que això era patrimoni de la dictadura, ja que posteriorment s’han aplicat lleis que molts consideraven injustes (com va ser, per exemple, la del servei militar obligatori, avui ja abolit) o que clarament vulneren la suposada igualtat de tothom davant la llei (l’actual cap de l’Estat, per llei, és una figura inviolable i “no subjecta a responsabilitat”, i es un càrrec que no es tria, s’hereta).

Sáenz de Santamaria també proposa que en els casos dels trasllats temporals no s'ensenyi la llengua cooficial ni es demani el seu coneixement. Ara bé, pobre d'aquell infeliç que se li acudís residir temporalment a l'Estat espanyol i demani que no se li exigeixi el coneixement del castellà per treballar ni que s'ensenyi la llengua castellana als seus fills i filles. I tot això en nom d'un “bilingüisme equilibrat, harmònic i cordial”. Quines penques!!

RESUM SORTIDA AL CASTELL DE MONTJUÏC

Encara que estaven apuntades unes 100 persones i degut a les condicions meteorològiques 36 valerosos/es han confiat en Veu Pròpia i han sortit a la descoberta de la Muntanya de Montjuïc. Sobre les 9 del mati els expedicionaris s’han presentat per la sortida, a les 9,30 hores després de una breu explicació sobre l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929 de tots els seus pavellons, etc... s’ha començat a pujar cap el MNAC i enseguida hem arribat l’Estadi Olímpic, allà, oh desastre!, ens ha començat a ploure amb certes ganes. Es decideix seguir i esmorzar en un picnic una mica arrecerat que hem trobat, després amb diligent pas hem anat pujant per un seguit d’escales fins als peus del castell, i reseguint les muralles per un lateral arribem al punt on van executar al nostre President Companys deixant unes flors en el seu record.

Després hem entrat en el recinte del castell pròpiament dit i hem visitat l’exposició EL FUTUR DEL CASTELL DE MONTJUÏC, a la sortida de l’exposició feia una mica de fred, hem vist per últim el pati interior del castell i la part més alta amb les millors vistes del port i de Barcelona.

Bé, una jornada una mica passada per aigua però que ha valgut la pena. Un record per a tots i fins aviat.