Amb un altre accent

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Veu Pròpia és una associació de nous catalanoparlants a favor del català que es va crear al 2002. Som “nous catalanoparlants” per que en efecte, la majoria de nosaltres no hem tingut el català com a llengua materna, ja sigui per que els nostres pares i mares no han nascut aquí o per que nosaltres mateixos hem vingut a viure recentment als diferents territoris de parla catalana. Però hem decidit adoptar el català com a llengua habitual i fem campanya a favor de la llengua i la cultura catalana, treballant pel seu futur i benestar per que ara també és la nostra llengua. Creiem que aquesta hauria de ser l'opció més coherent ja que el català hauria de ser una eina que faciliti la integració i cohesió de totes i tots, indiferentment de la nostra procedència.

No obstant, sabem que això no sempre és fàcil. Per una banda, el català, ha estat moltes vegades perseguit i discriminat per raons polítiques i econòmiques. L'estat espanyol ha sigut (i és), si més no, hostil i en moltes ocasions ha tingut una voluntat de substitució o subordinació de la llengua catalana per la que ha sigut durant molts anys la llengua del poder: el castellà. Cal recordar que encara avui en dia, tots els habitants de l'Estat espanyol tenen el “deure” (és a dir, l'obligació) de saber el castellà mentre que conèixer i parlar el català és només un “dret”.

Però també en ocasions els mateixos catalanoparlants d'origen no ajuden a aquelles persones que volen fer l'esforç d'adoptar el català. Molts, en sentir el nostre accent, es passen al castellà. Altres fins i tot poden arribar a criticar o fins i tot riure-se'n de la nostra forma de parlar el català. Els uns i els altres estan ben equivocats. Els primers, els que es passen al castellà en sentir un accent diferent o fins i tot en veure uns trets facials que denoten una procedència llunyana, potser es pensen que ho fan “per educació” però en el fons el que estan fent és un acte de submissió lingüística o fins i tot de discriminació. Es pensen potser que una persona pel fet d’haver nascut fora no té la capacitat per entendre, aprendre i parlar el català? Dels segons, no cal ni parlar-ne, doncs el que estan fent és classisme i racisme. Malauradament això pot fer que persones que estaven donant el pas de aprendre el català ho deixin estar o fins i tot puguin esdevenir hostils a qualsevol manifestació de la cultura catalana. Cal tenir present que una llengua no es perd perqu les nouvingudes i nouvinguts no l'aprenguin, sinó sobretot perquè els que la saben no la fan servir.

El que s'ha de fer es donar totes les facilitats a aquestes persones que volen fer l'esforç d'aprendre i parlar el català en comptes d'ignorar-les o fins i tot menysprear-les. És per això que la nostra associació pretén, entre d'altres coses, ajudar a aquelles persones que encara no s'han decidit a parlar en català per que els fa vergonya i no s'atreveixen. Nosaltres, que parlem el català amb un altre accent però que ens sentim la llengua i el país tant nostre com a qualsevol persona que hagi nascut aquí o no tingui un origen familiar llunyà, volem explicar la nostra experiència personal perquè també hem passat per aquest procés i sabem l'important que és tenir persones que et recolzin per fer-ho.

Ens diem Veu Pròpia perquè els nous catalanoparlants no volem que altres parlin en el nostre nom. Nosaltres no renunciem a les nostres arrels, això forma part de la nostra personalitat. Molts i moltes de nosaltres podem fer servir altres llengües en les nostres relacions personals. Però hem decidit viure als Països de parla catalana i ara el nostre futur, i el dels nostres fills i filles, està aquí i per respecte a aquest país i a aquesta terra que ens acull tenim molt clar que hem d'adoptar la seva llengua, que és el català.

La nova immigració ha fet que ara visquem en una societat més diversa. Parlar de “bilingüisme” com s'entesten a fer alguns amb la intenció de mantenir la supremacia del castellà i la subordinació del català, si ja era erroni abans, encara ho és més ara quan es parlen unes 200 llengües. La diversitat enriqueix, però aquesta no ha de contribuir a erosionar i fer desaparèixer la pròpia cultura del país. Això no ho podem permetre. Nosaltres creiem que uns dels elements que han d'ajudar a la cohesió i convivència d'aquesta societat cada cop més diversa és la llengua catalana. Aquesta ha de ser un punt de trobada, un vehicle de comunicació entre totes les persones que vivim aquí sense que importi d’on hem vingut nosaltres o els nostres avantpassats. S'ha d'aprendre de la història i evitar crear “ghettos” tancats que evitin que la nova immigració, tal com va passar amb les migracions que es van donar al segle XX de diferents indrets de l'Estat espanyol, tingui greus dificultats per relacionar-se i entrar en contacte amb la cultura i la llengua catalana.

Evidentment les autoritats polítiques poden ajudar a evitar aquestes situacions si realment en tenen la voluntat, però ha de ser el conjunt de la societat la que ha de prendre el protagonisme per apostar fort en la defensa de la llengua catalana i en facilitar la tasca, en comptes de posar barreres, a aquelles persones que vulguin fer-la tant seva com el que més. És per això que des de la nostra associació, volem posar en nostre esforç per ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a aquesta feina.

SORTIDA A LA SERRALADA DE MARINA


El dissabte 13 de desembre visitarem el monestir de Sant Jeroni de la Murtra (segle XV) i el poblat ibèric del Puig Castellar (segles VI-II a.n.e.).

Hora de la sortida:

A les 9 del matí des de Badalona (Metro Pep Ventura, Línia 2). Agafarem un autobús que ens acostarà a Montigalà i des d'allà començarem a caminar.

Sobre les 11 h visitarem el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (un exponent de l'art gòtic català del segle XV) conegut entre d'altres coses per que va ser el lloc on els reis Ferran de la Corona d'Aragó i Isabel de Castella van rebre a Colom després del seu primer viatge a Amèrica).

Després farem l'ascensió al poblat ibèric del Puig Castellar (Santa Coloma), un nucli important i estratègic de la tribu ibèrica dels Laietans i que va ser ocupat als segles V fins al II abans de la nostra era (i des del qual hi ha una vista impressionant). I allà dinarem.

Per la tarda tornarem caminant fins al punt de partida i sobre les 17 h aproximadament finalitzarà l'excursió.

Cal portar:

Esmorzar, dinar i beure. Calçat adeqüat per caminar.

Despeses:

El transport públic (metro, autobús, etc.)
Entrada al monestir: 2 euros.

Inscripcions:

Cal enviar un correu a l'adreça electrònica veupropiabarcelona@gmail.com fent constar les següents dades:

Nom i Cognoms
Núm. de persones que venen a l'excursió
Correu electrònic
Número de telèfon

Per qualsevol dubte:

93 3407796 (trucar per les tardes)

SORTIDA A GALLIFA


DIA 9 DE NOVEMBRE DEL 2008 EXCURSIÓ AL POBLE DE GALLIFA (Vallès Occidental).

HORA I LLOC DE SORTIDA:
Manresa: 8:45 hs. Estació d'autobusos
Terrassa: 9:00 hs. Central d’autobusos
Barcelona: 9:00 hs Central d’autobusos Fabra i Puig. Andana 1.
CAL PORTAR: Esmorzar-dinar-beure i calçat adequat per caminar
TRANSPORT: Cotxes particulars.
PREU: 2 (a abonar a l'entrada del castell)
HORA DE TORNADA: 17 hores sortida de Gallifa.

ACTIVITATS
Mati: (dos itineraris opcionals
1.- 10-13 hores Excursió a Sant Sadurní de Gallifa (Desnivell 450 metres)
2.- 10-13 hores visita al poble i a la Fundació Artigues
Tarda:
A les 13 hores tots al Castell de Gallifa (1,5 Km. 150 metres desnivell)
14 hores dinar a l’àrea de taules del Castell. (Preu entrada 2 €)
Després de dinar visita al Castell - Ermita de Nostra Senyora de la Ecologia i vídeo divulgatiu del espai.
17 hores. Final excursió i tornada a casa.

INSCRIPCIÓ: (enviar-la a: veupropia@gmail.com)
Nom i Cognoms:
Núm. de persones:
Correu electrònic:
Número de telèfon:
Disposeu de cotxe:?

PER A QUALSEVOL CONSULTA:
Barcelona:932454453

SORTIDA BOLETAIRE


DIUMENGE 12 D’OCTUBRE, en un lloc secret del Berguedà...

Passat l’estiu Veu Pròpia reprenem les nostres activitats i ho fem amb una sortida boletaire que organitzem conjuntament els diferents grups locals de Veu Pròpia del principat.
Pujarem tots plegats en autobús fins a Berga on uns experts boletaires de la comarca ens portaran a un lloc on segur que es faran bons rovellons i d’altres bolets (el que no podem assegurar es que algú altre se’ls hagi endut abans). Un cop allà ens explicaran les diferents classes de bolets, els que son comestibles i els que son verinosos, les millors tècniques per buscar-ne i com s’ha de fer per respectar el medi i permetre que es facin nous bolets... En acabat anirem a dinar a la font Negra i per fer el cafè pujarem (amb l’autobús) fins al St. de Queralt que es allà mateix, i des de on hi ha unes magnifiques vistes de Berga i part de la comarca.
Pel tema del dinar s’ha valorat que estem en crisis econòmica i que no tothom va sobrat de diners, així que al arribar esmorzarem un entrepà i el dinar també el portarem de casa, entrepà, carmanyola... Cal portar també el beure
En aquesta ocasió però, no hem aconseguit subvencionar tot l’autobús i els assistents haurem de pagar part del bitllet. Per tal de no tenir sorpreses d’última hora i no deixar ningú a terra, ni deixar cap plaça buida a l’autobús el pagament es farà per avançat a traves d’un compte corrent que us indiquem més avall. Esperem que com sempre farem ple absolut així que us demanem que feu l’ inscripció quan abans millor i si es possible abans del diumenge 5 d’octubre.
També aprofitem per indicar-vos la data de properes sortides, més endavant ja us donarem més detalls, però hem pensat que així si voleu i us interessa us podeu anar reservant els dies. Algunes d’aquestes sortides seran: Diumenge 9 de novembre; sortida a Gallifa. Dissabte 13 de desembre sortida a la Serralada de Marina. Hi ha d’altres activitats en preparació per abans de final d’any però encara no em triat la data, us anirem informant.
Esperem que ens pugueu acompanyar a la sortida boletaire, el bon ambient sabeu que esta assegurat, els bolets.... esperem que també.

Preu de l’autobús: (segons lloc de sortida)

Barcelona: 10 Euros
Terrassa: 8 euros
Manresa:6 euros
Hora i lloc de la sortida:
Barcelona: 7:45 a l'estació d'autobusos (i renfe) de Sant Andreu Arenal (al costat del Metro de Fabra i Puig, Línia 1)
Terrassa: 8:30 a l’estació d’autobusos
Manresa: 9:00 a l’estació d’autobusos
Berga: 9:30 Plaça Guernika
Hora de tornada:
Berga: 15 hores
Manresa: 15:45 hores
Terrassa: 16:15 hores
Barcelona: 17 hores
Programa de l’activitat:
9:45 Arribada, esmorzar i explicació boletaire.
10 a 13: Cerca de bolets
13: Dinar a la Font negra
14: Visita a Queralt i cafetó
15: Tornada cap a casa
Cal dur:
Roba i calçats adequats per caminar per la muntanya i anar preparats pel fred.
Veure i menjar per esmorzar i dinar.
Cistell boletaire i moltes ganes de trobar bolets.

Per tal de venir a la sortida cal que feu arribar les dades de l’ inscripció al correu nacional de Veu Pròpia, veupropia@gmail.com o entregant-la directament a qualsevol soci de l’entitat. Es important si podeu deixar un telèfon perquè en cas de amenaça de pluja valoraríem fer la sortida la setmana següent. L'inscripció i la reserva a l’autobús només seran valides un cop s’hagi fet l’ ingrés al compte corrent.

Inscripció: (enviar-la a: veupropia@gmail.com)
Nom i Cognoms:
Localitat on agafareu l’autobús:
Correu electrònic:
Número de telèfon:
Teniu cistella per collir els bolets?_______Teniu una de sobres per deixar-la?_______

Ingrés:
Recordeu que l’ ingrés serà de 10, 8 o 6 euros depenent del lloc on pugeu a l’autobús, s’ha de fer al compte corrent de caixa Terrassa núm. 2074-0172-91-3222725680
*Si us plau quan feu l’ingres al compte corrent feu servir el mateix nom que a la inscripció.
*Si us inscriviu desprès del 5 d’octubre no us podem assegurar que tingueu plaça a l’autobús, en aquest cas feu primer la inscripció i ja us trucariem per dir-vos si queden places.

SORTIDA PER BARCELONA


Dissabte 26 d'Abril a les 10 h a la Plaça Urquinaona.

Visitarem la Barcelona Romana, Gòtica i Medieval fins arribar al Modernisme

Per assistir a la sortida cal que confirmeu la vostra assistència a: Veupropiabarcelona@gmail.com

ARTICLE D'OPINIÓ. SEMPRE EN CATALÀ

Aquest es un article d’opinió i Veu Pròpia no te per que compartir les opinions que si expressen. Si vols publicar un article d'opinió escriu a: Veupròpiaterrassa@gmail.com

Veu Pròpia sempre hem reclamat que els catalanoparlants s’adrecin sempre en català als nou vinguts, actitud que creiem imprescindible per a adoptar i aprendre la llengua. L’article que us mostrem a continuació es d’un catalanoparlant conscient que pràctica aquesta actitud, i des de aquí volem felicitar-lo i animar a la resta de ciutadans a seguir els seu exemple.

SEMPRE EN CATALÀ
Jo fa 10 anys que parlo sempre en català a tothom, arreu dels Països Catalans. L’experiència ha estat, sense pal·liatius, extraordinàriament bona! Visc a Barcelona, en un barri on els catalanoparlants nadius som minoria. Però viure en català és possible. M’agradaria compartir algunes de les “normes” i tècniques que utilitzo per sortir-me’n, per si són d’interès per algú.
1. Parlo sempre en català a tothom, responguin com responguin. Només faig excepció amb els turistes. Però tot aquell o aquella que visqui aquí, fins i tot si acaba d’arribar –corregeixo: sobretot si acaba d’arribar, només em sentirà parlar català des del primer dia.
2. Mai comento ni dic res sobre la llengua que els altres parlen, els altres que parlin el que vulguin, mentre a mi em respectin la meva llengua. Ni tan sols els animo a que parlin català, deixo que siguin els fets que parlin per mi.
3. Quan algun foraster prova de parlar català, segueixo parlant normal com si res. No l’adulo dient falsament que el parla molt bé, ni tan sols comento el fet. Sembla contradictori, però he comprovat que aquesta és la millor resposta. En canvi si en faig escarafalls, això tendeix a avergonyir-lo i de seguida ho deixa córrer i torna al castellà. Lògic: fent-li festes només demostraria que, de fet, no és una cosa normal per mi! A més, a ningú no li agrada ser un ninot de fira...
4. No m’enfado mai, ni discuteixo mai el meu dret a parlar català. Els drets no es discuteixen, s’exerceixen. Si algú m’intenta provocar, una sortida molt útil en aquest sentit és dir senzillament: “Si tu ho dius...” seguida del silenci. Ah, i sobretot, mai discuteixo en castellà el meu dret a parlar català: fer això és haver perdut la discussió abans de començar!!!
5. No tolero els ”intèrprets” ni els intermediaris. Ja sabeu: aquells que quan et senten parlar en català amb un immigrant es fiquen pel mig i et critiquen o els tradueixen el que dius al castellà, tots cofois de ser més simpàtics, “oberts i solidaris” que tu. Amb aquesta gent sí que no tinc cap mena de mirament, i els faig saber –sempre sense enfadar-me- que jo ja em defenso tot solet pel món, o que aquesta conversa és entre l’altre i jo i que em sembla una falta de respecte que el tractin de poc intel·ligent. La immensa majoria de les vegades, el “traductor espontani” ho deixa córrer, i l’immigrant ho agraeix: probablement no dirà res, però somriurà mentre ignora al “salvador” espanyolista. No és broma, proveu-ho!
6. Quan algú em diu que no entén el català, responc amb una senzilla pregunta, i sempre amb amabilitat: “Per què?” Això normalment trenca totes les defenses, és probablement la primera vegada que li ho pregunten així sense embuts. Els únics que es solen ofendre són els anticatalans: en aquest cas, els dic adéu i que ja trobaré un altre bar, botiga o el que sigui on la gent sigui més educada. Pel que fa als que realment no entenen el català perquè porten poc temps aquí o no han tingut oportunitat d’estar-hi en contacte, normalment responen explicant-ho amb naturalitat. I aleshores la meva resposta, en català sempre, és “tranquil, ja l’aniràs entenent, és molt fàcil”, o alguna cosa per l’estil, i un somriure. I aleshores segueixo amb allò que havia començat –demanar un cafè o el que sigui- acompanyat de gestos. I ho repeteixo tantes vegades com cal, sempre sense enfadar-me: la immensa majoria de la gent m’acaba entenent o crida algú que m’entengui. Quan això passa, no m’oblido mai de despedir-me amablement del nouvingut. Si més no, així aprèn les seves primeres paraules en català: “adéu i gràcies”!


Doncs aquestes són les meves normes o guies generals per poder sobreviure en català. A mi em van força bé, espero que a algú li puguin ser útils.

Gon Saga

ARTICLE D'OPINIÓ. LA CROSTA NACIONALISTA A TV3

Aquest es un article d’opinió i Veu Pròpia no te per que compartir les opinions que si expressen. Si vols publicar un article d'opinió escriu a: Veupròpiaterrassa@gmail.com

LA CROSTA NACIONALISTA A TV3

S’ha de netejar la crosta nacionalista de TV3 perquè tots els ciutadans, tant els que parlen català com els que no, ens sentim identificats amb una televisió que es de tots i paguem tots.
Molt bonic.... demagògia barata dels de sempre, anem a desemmascarar-los.

El primer que es troba a faltar es la denuncia de la crosta nacionalista a les televisions espanyoles, una televisió que hauria de representar a tots els ciutadans de l’estat espanyol, i en la qual hi ha molts que no ens hi sentim identificats i que per cert, es de tots i paguem tots.
Continuem, TV3 es només en català, fins i tot els bascos tenen un canal en cada llengua... hauria d’haver-hi més presencia del castellà a TV3... si es clar... i als territoris de parla catalana la televisió espanyola hauria d’emetre 50% en cada llengua, o 100% en les dues llengües mitjançant el sistema dual, i no em vinguin amb punyetes de que ja emeten unes hores setmanals en català a TVE, no volem engrunes, volem els nostres drets al 100%.
Oh i la terminologia? Diuen País València i no comunitat valenciana, això si que es imperdonable!!!! Ostres mireu que la hipocresia arriba a extrems inimaginables. Tota la vida veient a la televisió espanyola com es refereixen a les comunitats de València i Múrcia, com a el “levante español”, i mai cap president s’ha queixat...(i menys el valencià)
Ah i el mapa del temps, surten els Països Catalans i no surt espanya!!! Que pretenen els de la crosta nacionalista de TV3? inventar-se que existeixen uns lligams personals, històrics, culturals, lingüístics... entre aquestes comunitats?

Encara que pugui semblar contradictori TV3 es més important per a nosaltres, els que no hem nascut catalanoparlants, la televisió ha estat i es la millor eina per a l’aprenentatge del català, perquè, com penseu que es pot aprendre i viure en català a Santa Coloma de Gramenet o a Alacant? No volen treure TV3 als catalans (aquets seran catalans amb o sense televisió), el que volen es que els vinguts de fora no pugin esdevenir catalans.

No ens deixem intimidar, TV3 cada dia es menys catalana, hi hem de reivindicar i exigir una televisió catalana i en català, independentment de si parlem català, castellà, àrab o xinès. I prou demagògia, que quan volem veure televisió en castellà i saber que passa a Extremadura, tenim molts canals per triar.

Jose.