Amb un altre accent

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Veu Pròpia és una associació de nous catalanoparlants a favor del català que es va crear al 2002. Som “nous catalanoparlants” per que en efecte, la majoria de nosaltres no hem tingut el català com a llengua materna, ja sigui per que els nostres pares i mares no han nascut aquí o per que nosaltres mateixos hem vingut a viure recentment als diferents territoris de parla catalana. Però hem decidit adoptar el català com a llengua habitual i fem campanya a favor de la llengua i la cultura catalana, treballant pel seu futur i benestar per que ara també és la nostra llengua. Creiem que aquesta hauria de ser l'opció més coherent ja que el català hauria de ser una eina que faciliti la integració i cohesió de totes i tots, indiferentment de la nostra procedència.

No obstant, sabem que això no sempre és fàcil. Per una banda, el català, ha estat moltes vegades perseguit i discriminat per raons polítiques i econòmiques. L'estat espanyol ha sigut (i és), si més no, hostil i en moltes ocasions ha tingut una voluntat de substitució o subordinació de la llengua catalana per la que ha sigut durant molts anys la llengua del poder: el castellà. Cal recordar que encara avui en dia, tots els habitants de l'Estat espanyol tenen el “deure” (és a dir, l'obligació) de saber el castellà mentre que conèixer i parlar el català és només un “dret”.

Però també en ocasions els mateixos catalanoparlants d'origen no ajuden a aquelles persones que volen fer l'esforç d'adoptar el català. Molts, en sentir el nostre accent, es passen al castellà. Altres fins i tot poden arribar a criticar o fins i tot riure-se'n de la nostra forma de parlar el català. Els uns i els altres estan ben equivocats. Els primers, els que es passen al castellà en sentir un accent diferent o fins i tot en veure uns trets facials que denoten una procedència llunyana, potser es pensen que ho fan “per educació” però en el fons el que estan fent és un acte de submissió lingüística o fins i tot de discriminació. Es pensen potser que una persona pel fet d’haver nascut fora no té la capacitat per entendre, aprendre i parlar el català? Dels segons, no cal ni parlar-ne, doncs el que estan fent és classisme i racisme. Malauradament això pot fer que persones que estaven donant el pas de aprendre el català ho deixin estar o fins i tot puguin esdevenir hostils a qualsevol manifestació de la cultura catalana. Cal tenir present que una llengua no es perd perqu les nouvingudes i nouvinguts no l'aprenguin, sinó sobretot perquè els que la saben no la fan servir.

El que s'ha de fer es donar totes les facilitats a aquestes persones que volen fer l'esforç d'aprendre i parlar el català en comptes d'ignorar-les o fins i tot menysprear-les. És per això que la nostra associació pretén, entre d'altres coses, ajudar a aquelles persones que encara no s'han decidit a parlar en català per que els fa vergonya i no s'atreveixen. Nosaltres, que parlem el català amb un altre accent però que ens sentim la llengua i el país tant nostre com a qualsevol persona que hagi nascut aquí o no tingui un origen familiar llunyà, volem explicar la nostra experiència personal perquè també hem passat per aquest procés i sabem l'important que és tenir persones que et recolzin per fer-ho.

Ens diem Veu Pròpia perquè els nous catalanoparlants no volem que altres parlin en el nostre nom. Nosaltres no renunciem a les nostres arrels, això forma part de la nostra personalitat. Molts i moltes de nosaltres podem fer servir altres llengües en les nostres relacions personals. Però hem decidit viure als Països de parla catalana i ara el nostre futur, i el dels nostres fills i filles, està aquí i per respecte a aquest país i a aquesta terra que ens acull tenim molt clar que hem d'adoptar la seva llengua, que és el català.

La nova immigració ha fet que ara visquem en una societat més diversa. Parlar de “bilingüisme” com s'entesten a fer alguns amb la intenció de mantenir la supremacia del castellà i la subordinació del català, si ja era erroni abans, encara ho és més ara quan es parlen unes 200 llengües. La diversitat enriqueix, però aquesta no ha de contribuir a erosionar i fer desaparèixer la pròpia cultura del país. Això no ho podem permetre. Nosaltres creiem que uns dels elements que han d'ajudar a la cohesió i convivència d'aquesta societat cada cop més diversa és la llengua catalana. Aquesta ha de ser un punt de trobada, un vehicle de comunicació entre totes les persones que vivim aquí sense que importi d’on hem vingut nosaltres o els nostres avantpassats. S'ha d'aprendre de la història i evitar crear “ghettos” tancats que evitin que la nova immigració, tal com va passar amb les migracions que es van donar al segle XX de diferents indrets de l'Estat espanyol, tingui greus dificultats per relacionar-se i entrar en contacte amb la cultura i la llengua catalana.

Evidentment les autoritats polítiques poden ajudar a evitar aquestes situacions si realment en tenen la voluntat, però ha de ser el conjunt de la societat la que ha de prendre el protagonisme per apostar fort en la defensa de la llengua catalana i en facilitar la tasca, en comptes de posar barreres, a aquelles persones que vulguin fer-la tant seva com el que més. És per això que des de la nostra associació, volem posar en nostre esforç per ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a aquesta feina.