Saoka Kingolo, sindicalista d’origen africà
“Integració vol dir respecte mutu”
Saoka Kingolo va néixer a la República Democràtica del Congo, i va arribar a Catalunya el 1988. Treballa a la UGT de Catalunya, i és col·laborador del programa «La Ventana», de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
Veu Pròpia Saoka, explica’ns quins motius et van dur a deixar el teu país i immigrar a Europa.
Saoka Kingolo Bé, quan vaig prendre la decisió de viure aquí, ja hi era; no vaig decidir sortir del Congo per venir aquí. Jo sempre dic que va ser per raons econòmiques i pseudopolítiques. La meva situació era difícil perquè estava ficat en moviments protestataris contra el govern; no he estat mai perseguit personalment, però corria un risc força greu. La meva germana va ajudar-me a fer els tràmits per sortir del Congo. Havia d’anar a París, on tinc un germà. Vaig entrar per Portugal i vaig passar per Barcelona; estava arruïnat i no tenia visat per passar la frontera. Vaig decidir no aventurar-me més i quedar-me un temps a Barcelona, que no està gens malament. I aquí estic.
VP Llavors et trobes amb la realitat cultural de Catalunya; potser tu no sabies res de la cultura original del país. Com vas reaccionar? I quina reacció van tenir els altres?
SK Jo venia amb una identitat cultural formada per moltes cultures, i tenia les imatges d’Occident que et fan arribar la televisió, els llibres, l’escola. Qualsevol jove del Congo té una idea força clara de Bèlgica, de França. Aquest bagatge el vaig contrastar amb la realitat que em vaig trobar a Barcelona. Em van sorprendre moltes coses, des de la manera de relacionar-se de la gent, fins a aspectes negatius com veure gent punxant-se pels carrers al casc antic. Però també coses positives, com l’arquitectura de la ciutat, que em va deixar fascinat. Mai havia vist res igual. Pel que fa a la reacció de la gent, no em queixaria gens ni mica de la rebuda de la població; però el tracte per part de l’administració va ser nefast. La legislació ha creat persones de segona i tercera categoria, i la policia, almenys quan jo vaig arribar, t’aturava pel carrer de qualsevol manera. La gent veu aquestes imatges i se les queda a l’inconscient; a fi de comptes això és el que preval. I és clar, davant d’un desconegut hi ha dues actituds possibles: voler-lo conèixer o no refiar-se’n. És la història típica que ens ha passat a molts: vas pel carrer i et creues amb una senyora ben vestida, que quan et veu travessa a l’altra banda del carrer. Però aquestes actituds, en realitat, sorgeixen d’unes imatges alimentades per la legislació i el tracte de la policia.
VP Això deu afectar la integració, no?
SK El concepte d’integració no m’agrada: pressuposa que t’incorpores a una societat homogènia, i això no és així, perquè les identitats són complexes. Però sí, aquestes imatges i actituds no afavoreixen la integració, perquè algú que s’ha establert aquí ja està valorant la societat que hi ha trobat. Si aquesta societat no l’accepta, la reacció pot ser de refugiar-se en la identitat pròpia d’origen. Sobretot, cal parlar d’integració jurídica i d’un respecte mutu entre la gent d’aquí i els que arriben de fora: un respecte a la diferència.
VP Quin paper juga la llengua en aquest respecte a la diferència?
SK La llengua és un valor cultural de primera magnitud. Quan una persona arriba ja té una identitat formada de valors culturals; i si aquesta persona vol establir-se en aquesta societat, haurà de comunicar-se amb la gent i parlar la llengua del país. Però no tenim per què relacionar els problemes de la llengua amb la immigració. Si jo arribo aquí i veig que es parla català, doncs m’interessarà parlar català. Una persona acabada d’arribar s’interessarà espontàniament per la llengua i la parlarà, i a més intentarà compartir la seva pròpia llengua com a valor afegit a la societat.
VP Què penses de la situació de bilingüisme que es viu a Catalunya?
SK Qualsevol societat té la seva idiosincràsia i ha de tenir mecanismes per desenvolupar els seus valors. Si una societat opta per una llengua determinada, la gent té dret a desenvolupar aquesta llengua. El castellà és la llengua de l’Estat i això comporta unes obligacions legals que cal complir; però la societat catalana considera majoritàriament que la llengua pròpia és el català, i té dret a desenvolupar-lo. Desenvolupar el català vol dir fomentar-ne l’ús. Aquí tothom té oportunitats de sobres d’aprendre el castellà, però a Catalunya l’interès nacional passa per fomentar el català, que és un valor propi d’aquí. Això no vol dir defensar una identitat homogènia. Jo estic en contra de teories com les de Samir Naïr, que diu que cada cultura ha de tenir un nucli dur intocable. Per a mi qualsevol aspecte d’una cultura ha d’estar en evolució permanent. Si ens estanquem en defensar el català davant d’altres llengües i no pensem a desenvolupar-lo, acabarà com el llatí. Cal posar-lo en un terreny on pugui competir i conviure amb les altres llengües.
VP Com veus la campanya de la Generalitat perquè la gent parli en català amb els immigrants? I la política lingüística?
SK Jo sempre estaré d’acord amb un foment dinàmic del català. L’administració ha de fer un «màrqueting social» de la llengua, vull dir saber «vendre» allò que tenim, fer «ofertes» interessants a persones que podem anar guanyant com a aliats en la lluita per fomentar l’ús del català. Ara bé, hem d’anar amb cura amb fer programes específics adreçats als immigrants, ja que poden ser contraproduents. En la política lingüística cal arribar a un punt d’equilibri entre programes globals destinats a tota la població i actuacions específiques que responguin a necessitats concretes i comunes a determinats grups. Per exemple, a l’hora d’aprendre català les necessitats d’un xinès i d’un argentí són diferents. Trobo que fins ara no hi ha hagut prou sensibilitat en aquest respecte. A les associacions d’immigrants ens han bombardejat durant anys amb material i propostes de cursos que no ens servien de res, perquè les administracions no es plantejaven les necessitats dels nostres col·lectius. Els mecanismes són primordials perquè els missatges arribin. En l’últim any, però, hem notat una millora substancial.
VP I tu com vius les respostes dels catalanoparlants quan els parles en català?
SK Hi ha de tot. Conec molta gent que es nega a parlar-me en castellà perquè sap que parlo el català. Aquesta actitud em sembla correcta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada