Veu Pròpia Barcelonès

Sortida a Calafell: Poblat ibèric i platja

2011-07-06T11:53:00.000-07:00

El proper dia 24 de juliol anirem al Poblat Ibèric de Calafell. Situat dalt d’un turó, davant dels estanys de la platja de Calafell, aquesta ciutadella ibèrica es va establir fa uns 2.500 anys. Era un recinte d’uns 3000 m2 perfectament fortificat on, probablement, residien alguns dels caps del llinatge de la tribu dels cessetans. La Ciutadella ibèrica de Calafell és un centre d'arqueologia experimental, una excavació arqueològica on l'usuari pot veure com vivia una comunitat de l'Edat del Ferro fa 2.500 anys. És el primer jaciment arqueològic de la Península Ibèrica objecte d'una reconstrucció a base de tècniques d'arqueologia experimental.

Anirem en tren. Es prega puntualitat. Amb la RENFE si en cada punt de compra pugen un mínim de 10 persones sortirà al preu a baix indicat, però si un grup no hi arriba els sortirà més car.

DURACIÓ APROXIMADA DE LA SORTIDA:

La sortida està prevista per a tot el dia. El tren arriba a Calafell a les 10.30 hores. S’esmorzarà al costat de la ciutadella desprès farem la visita guiada, es preveu dinar a la mateixa zona de picnic del esmorzar. També tindrem uns moments per cantar una cançó en català i aprendre-la es una activitat nova a veure com surt. A la tarda anirem una estona a la platja cap a les 18h aprox. tornarem cap a casa.

PREU: Inclou tren i guia.

INSCRIPCIONS fins el dia 21 dijous.

INGRESSOS: C.C. La Caixa nº 2100.3481.98.2200042753 Per les inscripcions truqueu al tf. de Barcelona i per informació del tren al responsable del punt de sortida

Barcelona...9€ inf renfe Xavier 667.665.897 (tarda) Estació de Sants ... 9h davant de les taquilles de la línea de Sant Vicenç de Calders.

Terrassa... 9€ inf renfe Jesus 679.226.170 Estació Nord renfe . . . 8:15h a les taquilles

Manresa . . 10€ inf renfe Enia 938.276.097 Estació renfe . . . 7:45h a les taquilles.

CAL PORTAR:

Esmorzar, dinar i aigua. Calçat còmode per caminar. Tovallola de bany, crema solar, gorra, capell, etc.

IMPORTANT:

Les sortides es fan sota la responsabilitat de cadascú. Obligatori seguir al grup mentre duri l'activitat.

SORTIDA CAMBRILS - SALOU

2011-05-28T11:32:00.000-07:00

– RUTA LITERÀRIA, VAIXELL I PLATJA –

Diumenge 19 de juny

Una Ruta literària és un recorregut que es fa llegint textos literaris que parlen dels llocs per on passem.

Us proposem de fer aquesta Ruta, per l'interior de Cambrils fins al port, dinar prop del mar o a la platja, embarcar-nos a Cambrils i anar per mar a Salou on continuarem llegint textos.

Ens cal la vostra col•laboració en la lectura en veu alta dels textos.

Llegirem poemes o fragments d'obres de: Ventura Gassol, Roser Guasch, Ramon Muntanyola, Anselm Turmeda, Josep Pla, Ramon Gomis, Lluís Canet, Josep Carner-Ribalta, Josep Maria Espinàs, Jaume I, Josep Carner, Jordi Gebellí.

LLOC I HORA DE SORTIDA:

Es va amb tren. Aquest tren surt de la estació de Sants. Ens trobarem a les 09 hores davant de les taquilles de mitja distància. Es prega puntualitat.

DURACIÓ APROXIMADA DE LA SORTIDA:

La sortida està prevista per a tot el dia. El tren arriba a Cambrils a les 10.55 hores. S’esmorzarà, es farà la ruta literària d’unes dues hores on llegirem els diversos textos, al acabar es preveu dinar a una zona d’ombra en un parc al costat de la platja. Desprès agafarem un vaixell que ens durà fins a Salou per tornar amb tren fins Barcelona.

INSCRIPCIONS:
per telèfon al: 667.665.897 (Tardes) CAL PORTAR:
ESMORZAR, DINAR I AIGUA.
CALÇAT COMODE PER CAMINAR.
TOVALLOLA BANY, CREMA SOLAR, GORRA, CAPELL, ETC.
PREU:
TREN: El bitllet anar i tornar 14,20 €. Descomptes habituals amb RENFE, tractarem d’aconseguir descomptes per grups
VAIXELL: 8,5 € adults.
ELS MENORS HAN DE VENIR ACOMPANYATS PELS PARES
LES SORTIDES ES FAN SOTA LA REPONSABILITAT DE CADASCÚ.
OBLIGATORI SEGUIR AL GRUP MENTRE DURI L’ACTIVITAT.

Visita a la Badalona Romana (Baetulo)

2011-03-05T01:45:00.000-08:00

El proper diumenge 27 de març visitarem un part de l'important conjunt monumental de la Badalona romana a càrrec del Museu de Badalona: les Termes Romanes, el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins i el Conducte d'Aigues. Serà una visita guiada que durarà aproximadament 3,5 hores

DIA HORA I LLOC DE L'ACTIVITAT:

Diumenge 27 de març a les 9:30 h a la sortida del metro "Badalona - Pompeu Fabra" de la Línia 2 (la visita està programada per les 10 h)

INSCRIPCIONS I PREUS DE L'ACTIVITAT:

Trucant al telèfon 667 66 58 97 (a partir de les 18 h) indicant nom i cognoms, núm. de persones que venen, si s'és soci o no)

Socis: 6 euros No socis: 8 euros

Cal fer l'ingrés al següent núm. de comtpe de "La Caixa" (indicant nom i cognoms i persones que venen, la inscripció a l'activitat no serà vàlida fins fer-se el pagament):

2100-3481-98-2200042753

MOLT IMPORTANT:

Es prega puntualitat per poder començar l’activitat a l’hora prevista.

Les places de l’activitat són limitades. Es prega que les persones que s'apuntin i després no puguin vindre ens avissin per que el seu lloc pugui ser ocupat per una altra persona. Durant l'activitat cal seguir les instruccions dels guies. Les sorties es fan sota la responsabilitat de cadascú.

Visita al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya

2011-01-25T13:58:00.000-08:00

El dissabte 19 de febrer visitarem al matí el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya.

DIA, HORA I LLOC DE L’ACTIVITAT:

Quedarem dissabte 19 de Febrer a les 9:30 a la sortida del metro Verneda de la Línia 2
(la visita està programada per les 10 h)

Farem una visita guiada pel Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, on podem ser testimonis de les diferents migracions que, sobretot al llarg del segle XX es van donar cap al nostre país, sobretot de la resta de l'Estat espanyol, així com de les condicions en les quals viatjaren i va haver de viure la població nouvinguda.

INSCRIPCIONS:

Trucant al telèfon 667665897 a partir de les 18 h (dient nom, cognoms, núm. de persones que venen i telèfon de contacte)

PREU: L’activitat és gratuita.

MOLT IMPORTANT:

Es prega puntualitat per poder començar l’activitat a l’hora prevista.

Les places de l’activitat són limitades. Es prega que les persones que s'apuntin i després no puguin vindre ens avissin per que el seu lloc pugui ser ocupat per una altra persona. Durant l'activitat cal seguir les instruccions dels guies. Les sorties es fan sota la responsabilitat de cadascú.

Sortida a Collserola

2011-01-07T10:48:00.000-08:00

Casa Vil·la Joana i Pantà de Vallvidrera

Veu Pròpia us invita a gaudir i conèixer els voltants de Barcelona. Hem visitat la Serra de la Marina en dues ocasions i un cop la muntanya de Montjuïc. El diumenge 30 de Gener visitarem part de la Serra de Collserola. Primer farem una visita al Centre de Informació del Parc de Collserola, desprès una visita amb guia a la Masia Museu Vil·la Joana que és on va morir Mossèn Cinto Verdaguer. Quan acabem dinarem i per la tarda donarem un passeig per la zona del pantà de Vallvidrera, que no es molt coneguda.

LLOC I HORA DE SORTIDA:

Es va amb els FGC (Ferrocarrils de la Generalitat). Quedem a Plaça Catalunya de Barcelona a les 10.00 hores, en les taquilles principals, entrant per la boca on es troba el bar Zurich. Es baixa al Baixador de Vallvidrera.

DURACIÓ APROXIMADA DE LA SORTIDA:

La sortida està prevista per a tot el dia, acabarem entre les 17-18 hores. L’excursió es apta per a tots el públics. A part de la visita es fa una passejada d’hora i mitja, amb un lleuger desnivell aproximat de 150 metres.

INSCRIPCIONS:

Al telèfon 667 665 897. Les places són limitades.

PREU:

- Pels FGC es vàlid un bitllet T10 d’una zona.
- GUIA: 4€ adults, nens menors 7 anys gratis. (El guia es cobrarà al tren).

CAL PORTAR:

ESMORZAR, DINAR I AIGUA. CALÇAT COMODE PER CAMINAR. Portar roba d’abric suficie

nt, i capelina o anorac per si plou.

Els menors han de venir acompanyats pels pares.

Les sortides es fan sota la responsabilitat de cadascú. Obligatori seguir el grup mentre duri l'activitat.

Sortida al poblat ibèric d'Ullastret i al poble medieval de Peratallada

2010-09-28T07:56:00.000-07:00

El diumenge 24 d'octubre visitarem el poblat ibèric d'Ullastret, el més gran trobat fins ara a Catalunya i el poble de Peratallada, que conserva gran part del seu aspecte medieval.

El poblat ibèric d'Ullastret, dels segles VI-II a. c. és un exemple del desenvolupament de la cultura ibèrica, esdevenint ja una veritable ciutat. Farem una visita guiada pel recinte arqueològic a les 12 h, amb una duració aproximada d'una hora i mitja. Allà dinarem.

A la tarda farem una breu visita al poble de Peratallada, d'on destaquen el castell del segle X-XI, l'esglèsia del segle XIII, i un palau del segle XIV. A les 17-17:30 agafarem l'autocar per tornar.

SORTIDA:

L'autocar sortirà de les següents localitats:

Barcelona: a les 8 h a l'estació d'autobusos de Sant Andreu Arenal (metro Fabra i Puig, Línia 1 i RENFE Rodalies, línies 3, 4, i 7).

Terrassa: A les 8:30 h a l’estació d’autobusos de Terrassa (Carretera de Montcada, núm. 2).

Manresa: A les 9 h a l’estació d’autobusos de Manresa (FGC Manresa Alta).

INSCRIPCIONS:

Trucant al telèfon: 667 66 58 97 (a partir de les 17 h)
Indicant nom i cognoms, persones que venen, lloc on agafaran l’autocar (Barcelona, Manresa o Terrassa) i telèfon de contacte.

Cal fer un ingrés al següent núm de compte de “La Caixa” (Indicant nom, cognoms i persones que venen):

2100-3481-98-2200042753

PREU: Socis: 5 euros; No socis: 10 euros; Menors de 10 anys: gratis

MOLT IMPORTANT:

Cal portar l’esmorzar, el dinar i la beguda, a més de roba i calçat adequat per caminar.

La inscripció no serà vàl·lida fins fer-se efectiu el pagament. Les places són limitades.

L’autocar tornarà aproximadament a Barcelona sobre les 20 h (abans passarà per Manresa i Terrassa).

Les places per aquesta activitat són limitades. És prega que les persones que s’apuntin i després no puguin vindre ens avissin per que el seu lloc pugui ser ocupat per una altra persona. Durant l’activitat és obligatori seguir les instruccions dels guies. Les sortides es fan sota la responsabilitat de cadascú.

Conferència-col·loqui: El Secret de les Paraules

2010-09-07T14:02:00.000-07:00

El dissabte 2 d'octubre, a les 19:30 h al local de "Els Propis" (Via Júlia 201-203 de Barcelona, parada Via Júlia, Linia 4-groga del Metro) realitzarem una xerrada-col·loqui a càrrec del Sr. Jordi Esteban, on parlarà de l'origen d'algunes de les paraules i de les expressions que utilitzem habitualment en català i la relació que tenen amb les paraules i expressions d'altres llengües. Explicarà histories, curiositats, anèctodes i llegendes que s'amaguen darrera de la formació d'algunes d'aquestes paraules.

El Sr. Jordi Esteban, professor i membre de la CAL, és el promotor i fundador del grups "Xerrem" amb les que Veu Pròpia col·labora de forma desinteressada amb un grup al local de l'Associació Cultural els Propis a Nou Barris, amb quatre grups a Terrassa i un més a Manresa.

La duració prevista és de 3/4 d'hora... més el que la gent vulgui afegir-hi.

A l'acabar l'activitat es farà un pica pica.

L'activitat és gratuïta.

Excursió a La Garriga

2010-06-26T08:05:00.000-07:00

El proper diumenge 18 de juliol visitarem el municipi de La Garriga.

Pel matí farem una visita guiada per la ruta modernista (de 12 a 13 h). Posteriorment, visitarem (sense guia) la Vil·la Romana.

Dinarem a una zona de picnic molt a prop (la Plaça del Silenci).

Per la tarda farem una caminada pels diversos circuits marcats de la Diputació que envolten el poble passant per indrets d'interés natural i paissatgístic. De 3 a 10 quilòmetres (a escollir).

Preu: El viatge en tren des de Sant Andreu (Barcelona) a La Garriga val 6 euros (anar i tornar). Mirarem la possibilitat de treure Bonotrens si som gent suficient (surt una mica més barat). El Guia valdrà 4 euros per persona.

Inscripcions: per telèfon al 667 665 897

On quedem: A les 10 h a l'Estació de tren i autobusos de Sant Andreu Arenal (Barcelona), a la sortida de la boca del metro que està més a prop de l'estació (hi arriba la Línia 1, parada Fabra i Puig).

Què cal portar: Esmorzar, dinar, beguda, berenar, calçat adequat per caminar, gorra pel sol.

Quan tornem: Hi ha diverses opcions. Els trens de tornada surten entre les 13:30 i les 21 hores, de manera que si algú vol marxar abans ho pot fer. La resta del grup decidirem quin tren agafem en funció de lo bé que ens ho estiguem passant.

Els menors han de venir acompanyats per un adult que se'n faci responsable.
Cal seguir les instruccions dels responsables del grup.
Les sortides es fan sota responsabilitat de cadascú.

Canet modernista i platja

2010-05-26T13:25:00.000-07:00

El diumenge 20 de juny visitarem el poble de Canet de Mar mitjançant una ruta guiada al Canet Modernista i Noucentista acabant a la Casa Museu de l'Arquitecte Lluis Domènech i Montaner, autor entre moltes altres obres del Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau. Desprès gaudirem de la resta de jornada a la platja fins que ens cansem de tant sol.

Lloc i Hora de sortida:

Anirem en tren. Aquest surt de Sants a les 9:12 h, de Plaça Catalunya a les 9:17 h i passa pel Clot a les 9:23 h. Quedarem a l'últim vagó.
Pels que vulguin trobar-se abans, es queda al Clot a les 8:50 h davant de les taquilles.

Duració aproximada de la sortida:

La sortida està prevista per tot el dia. El tren arriba a Canet de Mar a les 10:15 h. S'esmorzarà, ens trobarem amb el guia a les 11 h i es realitzarà la visita guiada primer pel poble que dura aproximadament una hora i mitja, i després pel Museu que és una hora més. Al acabar es preveu dinar a una zona d'ombra i estarem la resta de la tarda a la platja. Es tornarà o bé amb el tren de les 17:30 h que arriba a Barcelona a les 18:19 h o bé amb el de les 18 h que arriba a Barcelona a les 18:49 h

Inscripcions:

Per telèfon al 667 665 897

Preu:

Tren: són 4 zones. El bitllet senzill són 3 euros i la T10 22 euros (descomptes habituals amb RENFE)

Guia: Adults: 4 euros; Jubilats: 3 euros; Nens menors de 12 anys gratis (el guia es cobrarà al tren)

Cal portar:

Esmorzar, dinar i aigua. Calçat còmode per caminar. Tovallola de bany, crema solar, gorra, capell, etc. (per la platja).

Els menors han de venir acompanyats pels pares o tutors.

Les sortides es fan sota la responsabilitat de cadascú. Obligatori seguir al grup mentre duri l'activitat.

Sortida a Girona : "Temps de flors"

2010-04-27T11:18:00.000-07:00

El diumenge 16 de maig visitarem Girona per gaudir de l'espectacle de les
flors i l'encant de tots els seus racons guarnits per l'ocasió.

Lloc i hora de sortida:

Anirem en un tren que passa per les estacions de Barcelona següents: Sants a les 8:46 hores; Plaça Catalunya a les 8:49 hores i Clot a les 8:53 hores. Quedarem a l'últim vagó.

Pels que vulguin trobar-se abans, es quedarà a l'estació del Clot a les 8:30 h davant de les taquilles.

Duració aproximada de la sortida:

La sortida està prevista per tot el dia. El tren arriba a Girona a les 10:23 hores. Es realitzarà la visita, es preveu dinar a una zona de pícnic d'uns parcs de la ciutat i es retornarà amb el tren de les 17:02 hores que arriba a Barcelona a les 18:20 hores

Qui vulgui podrà dinar en un dels múltiples restaurants que hi ha a Girona.

Inscripcions:

Per telèfon trucant al 667 665 897

Preu:

Tren d'anada: 6,50; Tren de tornada: 4,30. Descomptes habituals amb RENFE

Cal portar:

Esmorzar, dinar i aigua. Calçat adequat per caminar.

Els menors han de venir acompanyats per un adult que se'n faci responsable.
Cal seguir les instruccions dels responsables del grup.
Les sortides es fan sota responsabilitat de cadascú.

Hem de fer del català una necessitat

2010-04-27T11:16:00.000-07:00

Amb el títol del present article resumeixo potser quina és l'única manera d'aconseguir que el català recuperi àmbits socials on està en una manifesta inferioritat. Pot semblar una obvietat o una redundància però, si observem la realitat lingüística dels Països Catalans, la frase recobra tot el seu sentit i intenció.

Anem a pams. La primera reflexió a què ens porta la frase és si, en l'actualitat, és necessari saber parlar català per viure als Països Catalans. La resposta no és senzilla malgrat el que puguin creure i pensar moltes persones ja que, per començar, la situació no és la mateixa en tots els territoris de parla catalana.

Hi ha llocs, com el Principat sobretot, on la llengua catalana si que ha aconseguit tenir un cert prestigi, si bé aquest a vegades ha actuat de manera contraproduent en contra seva, en el sentit que sectors importants de la població veuen el català com una llengua aliena o, fins i tot, pròpia de sectors benestants. A tall d'anècdota un exemple. Fa mesos buscava pis de lloguer i m'adreçava en català quan ho feia. Diverses persones van excloure determinats barris de l'oferta de pisos que m'oferien en suposar que tenia un “estatus superior” pel simple fet de parlar en català (irònic, ja que he viscut gran part de la meva vida en Llefià, actualment resideixo en La Pau i tinc família a Sant Roc, barris de Badalona que no són precisament el Mas Ram, l'equivalent badaloní de Sarrià o Pedralbes).

Però malgrat que al Principat saber parlar català sigui, a nivell general, percebut com un fet positiu i que “obre portes” (percepció no tan estesa als altres territoris de llengua catalana), resulta més que evident que hi ha amplis sectors de població que poden viure, si més no, sense la necessitat de parlar-lo. De seguida penso per exemple en el cas dels meus avis i pares. Els segons entenen el català però no tenen la necessitat de fer-lo servir (tampoc sabrien fer-ho). Si haguessin emigrat a Alemanya en comptes de Catalunya segurament haurien tingut la necessitat d'aprendre i parlar l'alemany.

Aquí, en canvi, el bilingüisme oficial imposat fa que no tinguin aquesta necessitat. La legislació existent, els poders econòmics i d'altres factors fan que parlar el català no sigui del tot necessari. Hi ha nombrosos àmbits de la vida diària i més a les grans concentracions metropolitanes, on la presència del castellà es més forta. Els mitjans de comunicació, el món laboral, el món de l'oci (del qual parlarem en un altre article) són majoritàriament fets en aquesta llengua. Al Principat el català ha aconseguit tenir un espai al món de l'ensenyament per la immersió lingüística, però a altres territoris dels Països Catalans com el País Valencià i les Illes no es dóna aquest cas. A la Catalunya Nord la situació encara és pitjor (l'única excepció en aquest àmbit són les escoles de “La Bressola”).

La situació pot ser greu perquè es pot arribar a la percepció que la llengua més útil per viure als Països Catalans no és el català, sinó el castellà. Si a tots els fets que hem mencionat anteriorment se sumen les encara avui existents agressions pel fet de parlar català (la darrera, una multa de 150 euros a una dona acusada de desacatament a l'autoritat... és a dir, a la Guàrdia Civil pel simple fet d'haver-se negat a parlar en castellà), quina llengua pot pensar un nouvingut o nouvinguda que és més útil per viure a Catalunya? Per què a vegades els hi exigim més a aquestes persones que a nosaltres mateixos o a persones que porten molts anys vivint als Països Catalans?

Hi ha, no obstant això, un fet positiu. A diferència de molts altres llocs, existeix també una voluntat integradora que fa que una persona nouvinguda que parli català pugui ser considerada, per sectors importants de la població, automàticament d'aquí. Però ja hem parlat en altres ocasions que les facilitats donades per aprendre i parlar el català no són sempre les òptimes. Si el català tingués un estatus legal similar al de l'alemany a Alemanya o al del castellà a l’Estat espanyol seria realment imprescindible el seu aprenentatge i el que és més important: el seu ús públic. Parlar català seria percebut realment com un fet “normal” i imprescindible per viure als Països Catalans i, per aquest simple fet, molta més gent el faria servir quotidianament. Per això, si volem que el català recuperi el terreny que ha perdut hem de fer del català una necessitat.

José Miguel Cuesta Gómez, membre de Veu Pròpia.

Visita guiada al Museu d'Història de Catalunya

2010-03-24T14:00:00.000-07:00

El diumenge 11 d'abril a les 11:30 h visitarem de nou el Museu d'Història de Catalunya

Ens trobarem a la porta del Museu, a Pl. de Pau Vila, núm. 3 (Palau de Mar)

Com arribar: Línia 4 (groga), parada de Barceloneta.

Inscripcions: enviant un correu a l'adreça sortidesveupropia@gmail.com

Al correu heu de posar:

-Visita al MHC.
-Nom de totes les persones que vindran.
-Número de telèfon fix i/o mòbil.

La visita és gratuïta i durarà fins les 14 hores.

Per qualsevol dubte o informació addicional, podeu trucar al 686418312 / 933547225. Demaneu per Xavier. També podeu fer la consulta en la mateixa adreça de correu-e que us hem donat per fer la inscripció: sortidesveupropia@gmail.com

Els i les menors han de venir acompanyats pels pares/mares o un adult que es faci responsable.

Visita a l'Assaig dels Castellers de Barcelona

2010-03-01T14:08:00.000-08:00

Si vols assistir a l'assaig d'un grup casteller, pots vindre el dissabte 27 de març i ens ho passarem d'allò més bé. Una persona responsable dels Castellers de Barcelona ens farà cinc cèntims de la història i de tot el procés de creació dels castells.

La colla "Castellers de Barcelona" s'acaba d'adherir a la campanya "Tots som una Colla", impulsada per la Secretaria d'Immigració de la Generalitat i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Té per objectiu ajudar als nouvinguts i nouvingudes a integrar-se a la societat catalana a través del coneixment i la participació en el món casteller.

Si algú vol participar activament en l'assaig, que porti una camisa vella i calçat que sigui fàcil de treure i posar.

Lloc i Hora: dissabte 27 de març a les 17:30 h al Metro Clot (Línies 1 i 2), sortida C/ València. (els castellers estan al C/Bilbao, 212-214 cantonada C/ Concili de Trento.

Inscripció i informació: Al telèfon 645 377 725 Les places són limitades!!
Activitat gratuita

L'activitat acabarà sobre les 21-22 hores aproximadament. Els menors han de venir acompanyats pels pares/mares.

Visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

2010-02-26T15:29:00.000-08:00

El dissabte 20 de març anirem al MNAC, el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El MNAC fa 75 anys i ho celebren amb l'exposició "Convidats d'Honor". És un recorregut per la història de l'Art Català des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. La visita serà guiada i gratuita.

Lloc i hora:

A les 15:45 h a la porta dreta del museu.

Per arribar al MNAC cal baixar a la parada de Metro de Plaça Espanya (Línia 1 i Línia 3) i pujar cap a les fonts de Montjuic per les escales mecàniques. És l'edifici situat a dalt de tot.

Inscripcions i informació: al telèfon 645 377 725
Les places són limitades!!!!

La visita durarà una hora i mitja aproximadament

Els menors han de venir acompanyats. L'activitat acabarà com a molt tard a les 18:30 h

Projecció i debat del documental de 30 minuts: "Català-castellà, 300 anys sense imposició? (2001)

2010-01-23T07:55:00.000-08:00

Dissabte 27 de febrer de19 a 21 hores al Centre Cultural "Els Propis"

(Via Júlia, 203, Barcelona; Metro Via Júlia, Línia 4).

Projectarem aquest documentat del programa "30 Minuts" de TV3 de l'any 2001 que analiza com des de l'Estat espanyol s'ha imposat a Catalunya la llengua castellana mentre es perseguia, prohibia o es restringia el seu ús en molts àmbits la llengua catalana, des de Felip V fins a l'actualitat. Un cop acabat farem un petit debat-col·loqui sobre aquesta important qüestió, negada o ignorada hipòcritament per aquelles persones i col·lectius i institucions contraris a la normalització plena del català.

Visita al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i al Poblat Ibèric del Puig Castellar

2010-01-23T07:39:00.000-08:00

El diumenge 21 de febrer visitarem el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (segle XV) i el Poblat Ibèric del Puig Castellar (segles VI-II a.c.), situats a Badalona i Santa Coloma de Gramenet respectivament, a la Serra de Marina.

Hora i lloc de sortida:

A les 8:30 h del matí a la sortida del Metro Fondo (Línia1 i Línia 9, Santa Coloma de Gramenet). Es prega puntualitat.

Caminarem fins el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Visitarem el seu interior i el seu important fons documental. Pujarem al Poblat Ibèric del Puig Castellar, un dels jaciments arqueològics més antics que s'han trobat, on dinarem. Després tornarem caminant al punt de partida.

Inscripcions:

Deixant un missatge al telèfon 93 3547225 (dient nom, cognoms, número de persones que venen i telèfon de contacte, si pot ser fix).

Preu: Socis 3 euros No socis: 4 euros

Molt important:

Cal portar l'esmorzar, el dinar i la beguda, a més de roba i calçat adeqüat per caminar
Distància aproximada (anada i tornada): 14 kilòmetres
Desnivell aproximat: 400 metres

Les places per aquesta activitat són limitades. Es prega a les persones que s'apuntin i després no puguin venir ens avissin per que el seu lloc pugui ser ocupat per una altra persona. Durant l'activitat és obligatori seguir les instruccions dels guies. Les sortides es fan sota la responsabilitat individual de cadascú.

Sopar de Nadal Intercultural al local "Els Propis" a Barcelona

2009-12-13T14:11:00.000-08:00

Dijous 24 de desembre a les 19:30 h al local "Els Propis". Via Júlia, 201-203, Metro Línia 4 Via Júlia.

Dijous 24 de desembre, farem la nostra celebració nadalenca amb un sopar de germanor, compartint totes i tots, els plats cuinats i portats per cadascun/a de nosaltres. Els plats poden ser típics de la vostra terra, perquè així podrem tastar les diferents varietats culinàries que conviuen a "casa nostra". I, també farem "cagar el tió", un costum ben català, que volem compartir amb vosaltres.

Cal portar:

- Un plat cuinat, pensant que es tracta de compartir i que tots tinguem la possibilitat de degustar els plats que haurem portat.

- Beguda, calculeu la quantitat amb el mateix criteri.

- Alguna cosa per postres, si pot ser típica del vostre país millor.

- Disposarem d'un forn microones per escalfar els menjars que ho necessitin.

Al final de la vetllada, haurem de recollir entre tots i deixar el local ben net i polit, ja que l'endemà l'han de fer servir.

Inscripcions i informació al telèfon 933547225

Deixeu en el contestador el nom, el número de persones i un telèfon de contacte. Si no us diem res és que teniu la reserva i us esperem.

Preu: 3 € per persona (inclou els estris del menjar i el caga tió)

Durada aproximada:

Començarem a les 19:30 i finalitzarà sobre les 24 h, per si hi ha algun/a ventafocs en el grup (és broma!!). O per si algú vol anar a la missa del gall (no és broma!!).

Els menors han de venir acompanyats pels pares/mares o responsable/tutor.

Segona Matinal al Museu d'Història de Catalunya

2009-11-27T05:05:00.001-08:00

El diumenge 13 de desembre anirem al Museu d'Història de Catalunya per segona vegada ja que la primera va tenir una gran acollida, però aquest cop, i a petició d'alguns dels participants, ens centrarem en uns temes concrets: la guerra civil, el franquisme i sobre algun aspecte de la immigració a Catalunya. La visita es farà amb guia.

LLOC I HORA DE SORTIDA:

A les 10 h davant del Museu (edifici Palau de Mar, al costat del Metro Barceloneta, Línia 4).
L'activitat durarà fins les 12 hores aproximadament.

INSCRIPCIONS:

Cal trucar al telèfon 691017652

Les places són limitades!!

Preu: 3 €

Pagaments: Al compte de la Caixa: 2100-3481-98-2200042753 indicant el vostre nom complet i el número de places que reserveu. Fins que no es faci el pagament la reserva de plaça no serà efectiva.

Els menors han de venir acompanyat pels pares i mares.

Visita Matinal al Museu d'Història de Catalunya

2009-10-10T07:57:00.000-07:00

El diumenge 25 de d'Octubre visitarem el Museu d'Història de Catalunya.

Veu Pròpia del Barcelonès comença les seves activitats del curs 2009/2010 amb una visita guiada a aquest Museu per donar a conèixer de forma amena la Història sovint amagada del país que ens acull.

LLOC I HORA DE LA SORTIDA:

Quedarem a les 11 h davant del Museu, conegut també com a Palau de Mar, a la Plaça de Pau Vila núm. 3 de Barcelona, al costat de l'estació de Metro de la Barceloneta (Línia 4)

DURACIÓ APROXIMADA DE LA VISITA:

Aproximadament la visita al Museu durarà de 12 a 14 h. Serà guiada i gratuïta. Un cop acabada aquesta, els que vulguin la podran allargar amb un aperitiu o dinant a la Barceloneta, activitats que ja no organitza Veu Pròpia.

INSCRIPCIONS:

Per telèfon als núms. 93 354 72 25 i 686 418 312

Imprescindible reservar lloc. Les places són limitades !!

NOTA:

Agrairem que la persona que reservi plaça vingui a l'activitat. Ocuparà un lloc que segurament a un altre li hagués agradat ocupar.

LES SORTIDES ES FAN SOTA LA RESPONSABILITAT DE CADASCÚ.

ÉS OBLIGATORI SEGUIR AL GRUP MENTRE DURI L'ACTIVITAT.

Adaptació, Assimilació i Integració

2009-07-15T11:31:00.000-07:00

Integració. Què vol dir aquesta paraula? Se'n parla molt i molt sovint i més en l'actualitat, quan el fenomen migratori ha estat, durant els darrers anys, de molta actualitat. Aquest debat, a casa nostra, ha tingut, a més, el condicionant afegit que s'ha vinculat, i molt, amb la qüestió de la llengua. En no poques ocasions els termes del debat s'han centrat gairebé exclusivament en el fet de si els immigrants han d'aprendre el català i com ho han de fer. A vegades, com ja hem parlat en alguna ocasió, s'ha volgut culpabilitzar de la situació precària del català al col·lectiu immigrant, acusant-los de no voler-se “integrar”. Això és un error. Les responsabilitats de la situació del català són més polítiques que una altra cosa, però crec que cal aclarir uns quants conceptes, ja que el que s'entén per “integració” pot variar molt segons les persones i les ideologies.

I el debat, com en la majoria d'ocasions, no és nou. Ja es va donar quan es van produir les migracions de diferents territoris de l'Estat espanyol cap als Països Catalans. Es va parlar, i molt, sobretot al Principat, del tema de la integració dels immigrants andalusos, extremenys, castellans, etc. I al meu parer, crec que s'està repetint aquest debat amb uns altres protagonistes.

Perquè la integració, per mi, és quelcom més que l'adopció de la llengua del país. És un fet més complex on això, aprendre la llengua, és un punt cabdal, però no és l'únic. Una integració “completa” requereix, a més, que la persona nouvinguda s'insereixi en un teixit social on es relacioni amb la població autòctona. Tenir la garantia d'uns drets socials elementals, com pot ser el de l'habitatge, el treball, la igualtat d'oportunitats, la participació democràtica i d'altres que per la brevetat d'aquest escrit no puc enumerar ni aprofundir-hi. A més, una integració no podrà ser plena si no es reconeix que les persones nouvingudes tenen molt a aportar al conjunt de la societat. Per tant, es tractaria d'un procés que no és unidireccional on el nouvingut és un subjecte passiu, sinó que va en els dos sentits, on el subjecte rep, però també aporta.

Al meu parer, molta gent parla d'integració quan el que està pensant és en una “assimilació”. Pretenen que la persona nouvinguda s'adapti i assumeixi fil per randa els costums autòctons, llengua inclosa, però sense preocupar-se gaire més de si aquesta població pot inserir-se i fer les seves aportacions en el conjunt de la societat o queda aïllada en guetos, suburbis, en l'escala més baixa del món laboral o en l'economia submergida. En el fons hi ha una visió classista i eurocentrista, on no es contempla que la persona nouvinguda pot tenir molt a dir, perquè en el fons se l’està observant des d’una falsa posició de “superioritat”.

No podem oblidar que hi ha un altre condicionant molt important, que és definir a quin model de societat volem que s'integri aquesta nova població. I aquest model de societat està molt condicionat pel poder polític que l'articula o li dóna suport, tant a nivell social com a nivell cultural. Per exemple, el fet que el català no sigui actualment hegemònic ni al territori on històricament durant molts segles ha sigut la llengua autòctona, sinó que ho sigui el castellà, com a resultat del projecte polític de l'Estat espanyol (que potencia una llengua per sobre de les altres), ocasiona que la persona nouvinguda aprengui, en moltes ocasions, primer el castellà i no el català (o que no hagi de fer ni aquest esforç quan ja parlava castellà al seu lloc d'origen).

Així, per tots aquests fets, ens podem trobar que, tal com va passar en moltes ocasions amb la immigració provinent de la resta de l'Estat espanyol, es produeixi una “adaptació” o, si es vol, una “integració parcial”. Podem trobar que el gruix de la població nouvinguda desenvolupi unes certes xarxes de relació social, s'adapti als hàbits de vida urbans, hagi après o facin servir la llengua de comunicació i relació hegemònica (és a dir, el castellà) però encara visqui als barris més mancats de serveis, tingui les feines menys valorades i no faci servir el català de manera majoritària.

Per tant, quan fem servir la paraula “integració”, molta gent hauria de reflexionar que és el que realment està pensant. Per mi és molt més que una simple adaptació o assimilació. És més: una integració no seria del tot plena sense l'adopció del català per les persones nouvingudes, però tampoc ho seria només amb aquest fet. Una persona que parli català però que no tingui garantit els drets socials imprescindibles ni els recursos per participar activament en la gestió democràtica de la societat fent arribar les seves aportacions, tampoc hi estaria integrada. Reflexionem-hi.

José Miguel Cuesta Gómez.

El català i Europa.

2009-06-27T10:03:00.000-07:00

Quan llegiu aquestes línies farà poc que s'hauran celebrat les eleccions al Parlament europeu. “Europa” sol tenir un fort sentiment d'admiració idealitzada per part de la societat catalana malgrat la profunda artificialitat d'aquest concepte. S'ha associat generalment amb la “modernitat”, els “valors tolerants de la civilització occidental” i d'altres coses per l'estil, en contraposició, moltes vegades, a un Estat espanyol “endarrerit” o a un “Tercer món intolerant i fanàtic”

Deixant de banda el racisme i l'eurocentrisme que es palpa en aquestes definicions, sembla que a molta gent se li passi per alt que va ser Europa la que va sotmetre a una explotació brutal a gran part de la resta del món amb el colonialisme, que va ser la inventora dels feixismes i que durant molts segles va ser un dels indrets del món amb més intolerància i fanatisme. Fins i tot un dels valors que els conservadors de diferents estats europeus defensen a capa i espasa com a definidor de “Europa”, la religió cristiana, va aparèixer a Àsia i va ser portada a Europa per una gent que avui seria considerada “emigrants il·legals”.

Els i les habitants dels Països Catalans tendim a caure moltes vegades en aquests tòpics. Haver sigut durant molt temps, sobretot el Principat, una societat més industrialitzada que la de l'Estat espanyol ha influït, sens dubte (si bé els industrials catalans van tenir històricament molt clara l'aposta per l'Estat espanyol que els garantís els seus privilegis econòmics i la repressió del moviment obrer). Molts pensadors importants s'emmirallaven amb Europa a la qual acollien en busca d'avantguardes artístiques o de pensament. També les classes populars tendien a fer-ho i més encara quan el franquisme va significar un brutal període de manca de llibertats i de repressió del català. Europa es veia com quelcom molt diferent a la dura realitat de la dictadura.

Aquesta idealització d'Europa ha arribat fins avui en dia i s'aplica als debats existents sobre la llengua catalana. Durant aquestes eleccions he sentit no poques vegades a alguns candidats, del Principat sobretot, parlar de la importància de ser-hi al Parlament europeu per poder contrarestar el centralisme de l'Estat espanyol. Quan aquest debat s'estén al tema de la llengua, es parla de la necessitat d'aconseguir que la llengua catalana tingui una plena oficialitat a Europa i garantir el dret que els ciutadans dels Països Catalans s'hi puguin adreçar a les institucions europees en aquesta llengua.

El curiós de tot això, es que en moltes ocasions es volen fer unes reivindicacions a Europa que en moltes ocasions no es defensen amb tanta intensitat ni a l'Estat espanyol ni als diferents territoris de llengua catalana per que sembla que hi hagi una por visceral al conflicte que això podria generar. Efectivament, l'Estat espanyol defensarà a capa i espasa la supremacia del castellà dins el seu territori i la subordinació de qualsevol altra llengua, que sempre haurà de tenir un paper secundari. La legalitat existent discrimina als ciutadans no castellanoparlants. Ja ho hem parlat altres vegades.

Al Principat de Catalunya, que tendeix a pensar que va un pas endavant en aquestes reclamacions, s'arriba a l'extrem de fer lleis que per por a aquest esmentat conflicte no s'apliquen plenament, són paper mullat o es tiren enrere. Lleis que pretenen garantir la presència del català en una esfera pública de la qual ha estat bandejat durant molts anys però que no s'acaben d'acomplir del tot per que les autoritats competents no s'atreveixen a entrar en confrontació amb la legalitat de l'Estat. I dona la sensació que una manera de defugir això és pensar que “Europa ens solucionarà aquests problemes” i plantejar aquestes reivindicacions en les institucions europees. Oblidem que la Unió Europea respon a uns interessos molt concrets, molt allunyats de les necessitats de la majoria de la població, i que per aquesta el català és una qüestió purament anecdòtica.

No serviria de gran cosa aconseguir la oficialitat del català a Europa si alhora no es pot garantir el dret dels catalanoparlants a viure plenament en català. I per fer això, agradi o no, s'haurà d'entrar en confrontació amb la legislació de l'Estat espanyol i amb tots aquells que volen mantenir la supremacia i els privilegis del castellà i que no tenen por a defugir el conflicte per mantenir la discriminació de totes les altres llengües que es parlen a l'Estat espanyol. Ho hem vist, lamentablement a Galiza, a Euskal Herria i més recentment a Palma on una manifestació el 30 de maig denunciava la “imposició del català”. Ja sabem la cantarella: el castellà no s'ha imposat mai i la gent el parla voluntàriament. Ho va dir el rei fa uns anys en un discurs i per tant ha de ser veritat.

José Miguel Cuesta.

SORTIDA A EMPÚRIES I...PLATJA

2009-06-13T14:21:00.000-07:00

El diumenge 28 de Juny visitarem les ruïnes gregues i romanes d’Empúries i desprès gaudirem d’una tarda de repòs i platja.

LLOC I HORA DE SORTIDA:
A 2/4 de 8 a l’Estació d’autobusos de Fabra i Puig de BARCELONA.
A les 8 a l’Estació d’autobusos de TERRASSA.
A 2/4 de 9 a l’Estació d’autobusos de MANRESA

DURACIÓ APROXIMADA DE LA SORTIDA:
La sortida està prevista per a tot el dia. Es preveu arribar a Empúries a 2/4 d’onze. Esmorzar i visitar les Ruïnes i el Museu amb guies.

Es dinarà a un bosquet proper per desprès baixar a la platja per banyar-se, prendre el sol, llegir, xerrar “en català!” o simplement descansar. A quarts de sis es tornarà cap a Manresa, Terrassa i Barcelona.

INSCRIPCIONS PER CORREU A:
sortidesveupropia@gmail.com
ES CONFIRMARÀ QUE HI HA LLOC.
PREUS: SOCIS: 6 €; NO SOCIS: 9 €
- Les places son limitades!!! -
Pagaments al compte de la Caixa
nº 2100-3481-98-2200042753

CAL PORTAR:
ESMORZAR, DINAR I AIGUA.
TOVALLOLA I BANYADOR.
IMPORTANT: CREMA SOLAR I GORRA o CAPELL o BARRET I GANES DE PASSAR-S’HO BE

ELS MENORS HAN DE VENIR ACOMPANYATS PELS PARES LES SORTIDES ES FAN SOTA LA REPONSABILITAT DE CADASCÚ

PER MÉS INFORMACIÓ:
645377725

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

2009-05-17T15:05:00.000-07:00

No poques vegades he sentit dir que la “culpa” de la difícil situació que pateix la llengua catalana als Països Catalans la té la “immigració massiva” que es va donar sobretot a la segona meitat del segle XX i també la de començaments del segle XXI. Són, al meu parer, unes afirmacions errònies i que es solen fer sense analitzar el context sociopolític en què es van donar, alhora que s’obvia el fet històric que en altres èpoques van existir altres fenòmens migratoris que no es solen relacionar amb un retrocés del català.

En efecte. El nostre territori ha sigut en moltes ocasions un “lloc de pas” de molts grups humans, tot i que, segurament, durant grans períodes hi hagi hagut un substrat de població estable que ha tingut processos d'aculturació diversos. Però parlant de fenòmens migratoris relativament recents, hi ha un cas que ens serveix d'exemple de com un fenomen migratori no ha de representar, per si mateix, un “perill” per la llengua autòctona. Ens referim al cas de la immigració occitana a Catalunya de finals del segle XVI i principis del segle XVII.

Aquesta migració, ocasionada en gran part per la situació en que es trobava el “Regne de França” d'aleshores (amb uns violents conflictes socials i religiosos), va arribar a representar en moltes viles més del cinquanta per cent de la població. Ara bé, aquests nouvinguts i nouvingudes van adoptar i fer seu el català amb normalitat, malgrat que en aquella època la majoria de la població era analfabeta i evidentment no existien sistemes d'ensenyament públics.

Però aquesta població es va trobar un entorn on el català era la llengua comuna habitual, la llengua del dia a dia, la llengua del poble i, per tant, el procés natural va ser la seva adopció. El castellà, mal que els pesi als defensors del bilingüisme, ni era oficial ni era parlat ni conegut per la immensa majoria de la població dels Països Catalans. Només una petita elit en tenia coneixement perquè era la llengua del poder de la Monarquia Hispànica.

Per tant, no és la immigració en sí mateixa, sinó les condicions en què aquesta es dóna i la voluntat d'integració del país receptor i dels nouvinguts i nouvingudes, els factors principals que poden fer que un fenomen migratori pugui ajudar o perjudicar una o una altra llengua concreta. Sense oblidar que molt important és el context polític i el paper que adopta la mateixa població autòctona davant una imposició lingüística concreta, tant les classes populars com les anomenades elits.

La immigració que es va donar sobretot a la segona meitat del segle XX, per tant, no és, en sí mateixa, culpable de res. Sí que ho és el context polític i social en què aquesta es va donar: un règim polític hostil a la llengua catalana i fortament classista que va fomentar l'aïllament de la població nouvinguda en “guetos” sense els serveis elementals més bàsics i amb limitats contactes amb la població autòctona. Un règim polític, el franquisme, on la majoria de les elits, la gran burgesia dels Països Catalans (és a dir, persones nascudes al país) van participar gustosament, renunciant a l'ús públic de la seva llengua materna, i per als quals les i els immigrants no eren res més que mà d'obra barata per explotar als seus negocis i indústries.

Amb aquests condicionaments sociopolítics, l'increïble hagués sigut que la majoria de la població nouvinguda hagués adoptat el català com a llengua pròpia, quan en el seu entorn la llengua comuna no era aquesta, sinó generalment el castellà. I el mateix fet es reprodueix, en part i amb altres característiques, amb la immigració del segle XXI, sobretot en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però també en zones rurals del Principat (que no havien viscut tant la immigració de mitjans del segle XX.), al País Valencià i a les Illes.

La immigració per se no ha de ser un fet perjudicial pel català. És el context sociopolític on es desenvolupi aquesta el que condicionarà que el fet migratori ajudi a la recuperació del català o, pel contrari, a la supremacia del castellà o el francès. L'actitud que adoptin tant els poders polítics com el gruix de la població autòctona respecte a la fidelitat o no a la llengua pròpia i respecte a la voluntat d'integració dels nouvinguts i nouvingudes serà determinant.

Per finalitzar, vull recordar que hi ha territoris que no han rebut volums d'immigració importants amb la llengua autòctona també amenaçada. Com a fill de gallega em dol, per exemple, com part de la població d'aquell país ha renunciat a l'ús de la seva llengua sobretot en les zones urbanes, trobant-se el gallec en una situació potser fins i tot pitjor que el català. Les causes no tenen res a veure amb la immigració. En són unes altres.

José Miguel Cuesta.

CAMINADA PER LA SERRALADA DE MARINA

2009-05-15T00:55:00.000-07:00

El dissabte 23 de maig, la Coordinadora Popular de Festes de Maig de Badalona i l'Agrupació Excursionista de Pomar organitzen una Caminada Popular per la Serra de Marina. Una excursió molt semblant a la que vam fer el passat mes de desembre.

Si no vas poder poder participar en aquesta, tens la oportunitat de fer-ho ara.

Partint de la Plaça Joaquim Lladó de Badalona, caminarem per par de la Serra de Marina que transcorre entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, passant pel Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, l'ermita de Sant Onofre, la Font de l'Alzina i el Poblat Ibèric del Puig Castellar i després retornarem al punt de partida.

Duració aproximada: fins a les 14 h
Desnivell aproximat: No més de 500 metres

Quedarem a les 9 h del matí a la sortida del metro Pep Ventura (Línia 2) i agafarem un autobús per anar a la plaça Joaquim Lladó on ens unirem amb la resta de participants.

Inscripcions a:

sortidesveupropia@gmail.com

Feu constar les següents dades:
Nom i cognoms
Núm. de persones
Correu electrònic
Telèfon de contacte

Cal portar:

Roba còmoda i calçat adeqüat per caminar. Esmorzar i beure.

Despeses:

El transport públic (metro i autobús)

Qualsevol dubte podeu trucar a :

626 78 57 67 (dilluns a divendres pels matins de 9 a 11:30 h)

IMPOSICIONS

2009-04-25T05:28:00.000-07:00

Es pot revertir una imposició injusta sense fer una altra imposició? Si estiguéssim parlant, per posar un exemple simplista, d'una persona que pren, per la força, un objecte a una altra persona, ningú s'escandalitzaria si s'obligués a la persona infractora que retornés aquest objecte al seu propietari... però si extrapoléssim aquesta situació a un tema molt més complex com és el de les llengües, la cosa, malauradament, no seria tant senzilla.

Les dificultats per avançar en la plena recuperació del català com a llengua comú i vehicular dels territoris de parla catalana ens mostren clarament els límits de la legislació vigent. La fi del franquisme i de la repressió més dura del català s'havien venut com una gran possibilitat perquè el català recuperés el seu paper, però la realitat no ha sigut ben bé aquesta. Per què? Per recuperar el paper de llengua vehicular de la societat, el català hauria de gaudir, com dèiem en un article anterior, d'una hegemonia cultural que, ara per ara, no té ni pot tenir mentre aquest paper l'ostenti la llengua castellana.

Malgrat que el català és cooficial en la majoria de territoris de parla catalana (a excepció de la Catalunya Nord, on només ho és el francès, i el Principat d'Andorra, únic territori on el català és l'única llengua oficial), la realitat és que encara el castellà és d'obligat coneixement, tant legalment (la Constitució de 1978 ho deixa molt clar) com socialment. És a dir, el castellà continua imposat i sembla que molta gent no sigui conscient d'aquest fet. Nombrosa és la legislació que obliga a la retolació dels productes en castellà i a l'ús d'aquesta llengua en nombrosos àmbits de la vida quotidiana... i encara és hora que alguns dels defensors de la “llibertat lingüística” que tant critiquen la “imposició del català” denunciïn això.

Des de 1975 ençà, els esforços per recuperar el català han evitat entrar en conflicte amb aquest fet. Sí que s'han pres certes mesures pel que fa al català, sobretot al Principat: la Llei de Normalització Lingüística i la Immersió a les escoles, l'exigència del coneixement de català en diversos àmbits laborals, socials, etc. Però la realitat ha demostrat que hi ha un límit per la recuperació del català i aquest límit el marca l'espai que té el castellà a l'espai públic de la nostra societat. No es podrà recuperar plenament el català si no es fa a costa dels espais que ha ocupat i ocupa el castellà gràcies al seus privilegis legislatius i a la seva imposició durant molts anys (segles, de fet).

Per tant, la recuperació plena del català, que aquest esdevingui de nou la llengua vehicular dels Països Catalans (o territoris de parla catalana) no es podrà fer plenament si no es té en compte aquesta imposició del castellà. Ara bé, es pot fer això sense entrar en conflicte amb la legislació vigent? Es pot fer sense tenir en compte la població que no té el català com a llengua habitual? Es pot fer sense imposar, en major o menor mesura, també el català?

Caldria matisar a que ens referim quan parlem d'imposició. Si ens parem a pensar, la societat està plena d'imposicions de diferents tipus i que podem valorar de manera justa o injusta depenent de la nostra ideologia o experiència personal. Resumint molt, podríem dir que hi ha tota una sèrie de “normes socials” que s'han imposat de manera consensuada en alguns casos i d'una manera menys “democràtica” en altres ocasions.

Pel que fa al primer dels supòsits, podríem parlar de decisions preses per un col·lectiu de manera democràtica però que serien d'obligat compliment per a tothom. Per exemple: una comunitat de veïns i veïnes decideix en una reunió que no s'ha de posar la música alta a partir d'una determinada hora. La majoria ho veuria lògic i no ho veuria com una imposició arbitrària, sinó de sentit comú i presa en un òrgan de decisió on tothom ha pogut dir la seva. Molt diferent seria una decisió presa per una sola persona o un grup reduït de persones i que afectés un col·lectiu de població que no ha tingut ni la més mínima oportunitat d'expressar la seva opinió. Així va ser la imposició del castellà als territoris de parla catalana.

Ara bé, el català s'ha d'imposar? Seria ingenu creure que el català recuperarà l'espai que li ha pres el castellà sense fer algun tipus d'imposició que el faci imprescindible (consensuada o aprovada per una majoria) i sense eliminar tota la sèrie de normatives legals que imposen la llengua castellana a gairebé tots els territoris de parla catalana. La decisió, en tot cas, l'haurem de prendre els habitants dels Països Catalans, indiferentment de la llengua o llengües que parlem individualment.

José Miguel Cuesta

Sortida a Corbera d'Ebre

2009-04-04T11:42:00.000-07:00

El diumenge 26 d'Abril visitarem Corbera d'Ebre i alguns dels llocs on esdevingué la Batalla de l'Ebre.

Lloc i hora de sortida:

A les 7 h del matí a l'Estació d'autobusos de Terrassa

A les 7:15 h a l'Estació d'Autobusos de Fabra i Puig, (andana 1) de Barcelona

Duració aproximada de la sortida:

La sortida està prevista per tot el dia. Es preveu arribar a Corbera a les 10:15 h i esmorzar. De 11 a 12 h visita guiada al Museu de Corbera de la exposició "115 dies de la Batalla de l'Ebre". De 12 a 13 h visita al Poble Vell de Corbera, que es va deixar tal qual va quedar desprès de la guerra. A continuació ens dirigirem a la Serra de Pàndols on dinarem per pujar a continuació a la cota 705 on hi ha el Monument de la Pau per acabar a la zona de la Fonteta. Arribada a Barcelona a les 20 h i a Terrassa a les 20:30 h aproximadament.

INSCRIPCIONS:

Al correu: sortidesveupropia@gmail.com
Més informació al telèfon 638172990 (les places són limitades)

PREUS:

Socis: 6 euros; No socis: 9 euros
Els menors de 12 anys i els majors de 65 paguen 3 euros menys.

Pagaments: al comte de "La Caixa" núm. 2100-3481-98-2200042753

CAL PORTAR:

ESMORZAR, DINAR I AIGUA. CALÇAT ADEQUAT PER CAMINAR.

L'excursió a la Serra de Pàndols té un desnivell de 335 metres.

22 DE MARÇ CALÇOTADA POPULAR

2009-03-16T01:46:00.000-07:00

CALÇOTADA POPULAR I CONCURS INTERNACIONAL DE TITIUS

Veu Pròpia et convida a participar de la nostra primera calçotada que tindrà lloc el proper diumenge 22 de març a la vila de Navarcles (comarca del Bages)

La calçotada esta convocada a la 1:30 però a tots aquells que no heu estat mai en una calçotada popular dir-vos que es una festa que va més enllà del àpat, una festa que comença amb tots els preparatius i que si l'ambient convida s'allarga tota la tarda, o més i tot.... Per això us convidem a venir tant d'hora com pugueu, hi serem a partir de les 10 del mati i començarem amb un bon esmorzar, continuarem amb els preparatius i com no entrenant les diferents modalitats del concurs de titius, a dos quarts de dues començarem amb el concurs i tot seguit els calçots, acompanyats com no de carn i botifarra a la brasa (no patiu, tenim en compte la gent que no menja porc) i fins i tot algunes sardines pels llepafils que n'han demanat, acabat l'àpat una bona sobretaula amb cafè i raig, a partir d'aquí si a la gent li queden ganes la cosa encara es pot allargar...

El millor per arribar a Navarcles es el transport particular, si no en disposeu mirarem de posar-vos en contacte amb algú que tingui una plaça lliure i us pugui dur, si no el millor es pujar en tren fins a Manresa i allà us recollirem en cotxe (son 10 minuts)

Be, esperem organitzar un bon sarau i que sigui una festa que no oblideu, us hi esperem.

CONVOCATÒRIA:

Dia: Diumenge 22 de març

Hora inici: A partir de les 10 del mati

Hora calçotada: 13:30

Lloc: Navarcles, Bages. A la plaça dels tres pins (aprop de les piscines municipals)

Preu: Socis 10 Euros, no socis 12 euros

INSCRIPCIÓ:

Per inscriure-us a la calçotada ens heu de fer arribar les dades que teniu més avall (preferiblement per correu, si no per telèfon) i desprès fer el pagament a la caixa.

Nom i cognoms:
Número d'acompanyants:

Localitat on residiu:

Disposeu de cotxe?:
Si teniu cotxe podeu portar algú?:
Inscripció a: veupropiabages@gmail.com o al telèfon: 638172990
Pagament: ingrés al compte de "La Caixa" núm. 2100-3481-98-2200042753

Aprendre el català...és fàcil?

2009-03-14T13:59:00.000-07:00

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Reflexionant sobre el conjunt de causes que fan que l'ús social del català no sigui el que li correspondria com a la llengua pròpia d'aquest país, em va venir al cap aquesta frase. Molta gent, entre els quals m'incloc, quan volem convèncer alguna persona perquè doni el pas de llançar-se a aprendre català i a parlar-ho, li diem amb convicció: aprendre català és fàcil! Ara bé, la realitat és així?

Perquè una llengua sigui “fàcil” d'aprendre calen molts factors. Primer: que hi hagi la percepció que aprendre i parlar català és necessari i útil. Per això, caldria que el català tingués l'hegemonia cultural als territoris on li pertoca, i fos el punt de trobada, el nexe comú, el vehicle d'interrelació de les diferents persones que viuen en els esmentats territoris, sense tenir en compte (ni haver de renunciar, per descomptat) l'origen de cadascú. I segon, caldria donar totes les facilitats possibles per l'aprenentatge d'aquesta llengua, de manera que el seu aprenentatge i ús no fos percebut com una càrrega, com quelcom massa complicat per la persona que vol donar aquest pas. En un entorn “normal” segurament ni estaríem parlant d'això però, com veurem, aquest no és el cas.

Caldria tenir en compte que la situació no és la mateixa en tots els territoris de parla catalana. A la Catalunya Nord, sota administració francesa, la situació del català és crítica per la persecució constant a la qual ha estat sotmès durant centenars d'anys. Al País Valencià també la situació és difícil ja que manca de suport institucional per facilitar l'aprenentatge de la llengua. Les autoritats estan més capficades a voler demostrar que el valencià és una llengua diferent del català (no convalidant títols del català al valencià o tancant els repetidors de TV3). L'hegemonia cultural del castellà com a llengua de comunicació i de prestigi està molt més consolidada. A les Illes la situació tampoc és per llençar coets. El turisme no ha ajudat el català sinó que, contràriament, ha ajudat el castellà. A més de provocar una immigració “diferent”: la dels rics, dels quals ningú es queixa... i que són els que realment manifesten una poca voluntat d'integració.

Però és que ni al territori on se suposa que el català gaudeix de la millor salut la situació és idònia. Al Principat la cultura feta en castellà també és la més forta, només cal que mirem els mitjans de comunicació de massa, les expressions artístiques (cinema, teatre, la música, el món editorial). Per una altra banda, fins i tot en els àmbits més quotidians, el castellà té més força i presència. Resumint: Quina és la percepció que pot tenir una persona nouvinguda de quina llengua és més necessària i útil per viure aquí? El castellà (o el francès a la Catalunya Nord) o el català? De fet ni fins i tot a Andorra, on el català és l'única llengua oficial, sembla que estigui clar això.

Si a aquest panorama poc afalagador li sumem que la oferta de cursos existents de català segurament no arriba als nivells necessaris, podem començar a preocupar-nos. Al Principat, on en teoria es té més cura del català, és cert que es fan cursos als centres del Consorci de Normalització Lingüística. Ara bé, les places són limitades, els horaris segurament no són tot el flexibles que haurien de ser, són massa “acadèmics” i, a sobre, llevat de petites excepcions... s'han de pagar!

Si realment volem que la gent que no té el català com a llengua habitual l'adquireixi plenament (sense que això impliqui oblidar les seves arrels), ens hauríem d'esforçar per oferir-los totes les facilitats possibles. Per molts diners que es gastin en campanyes de promoció del català, la cosa no reeixirà si no es fa res més. I allò que és del tot inacceptable és que es gastin diners a fer campanyes promocionals d'utilitat, com a mínim, dubtosa mentre hi hagin persones que hagin de pagar per aprendre català!

Molts immigrants, la majoria dels que han vingut a pencar (no els jubilats alemanys de Mallorca precisament) són de classe treballadora. Malgrat que molts tinguin interès d’aprendre català, això implica uns recursos econòmics limitats i una disponibilitat de temps difícil per les llargues jornades laborals. Si a això li sumem un context de crisi (amb l'augment de l'atur i la reducció dels recursos econòmics) i que la necessitat d'aprendre català és, com a mínim, relativa... els resultats poden ser nefastos. Caldria oferir cursos de català en horaris diversos, gratuïts, amb gran nombre de places. Per què no s'ensenya català de manera gratuïta a les empreses dins l'horari laboral? No ens treuen part de la nòmina per destinar-la a una suposada “formació”?

Com sempre, la societat civil s'avança a les autoritats polítiques. Diferents entitats treballen per millorar la situació actual amb iniciatives com el Voluntariat Lingüístic, els grups “Xerrem” de la CAL, els grups “Aprenem” i d'altres que em deixo (entre elles les que intenta fer Veu Pròpia en la mesura de les seves possibilitats). Entitats i iniciatives que posen més l'accent en l'us social del català que en un mer aprenentatge academicista. Una llengua es pot aprendre però si no es fa servir té els dies comptats.

No obstant això, coincidint amb el que deia Patricia Gabancho en un article seu, “Catalanisme i integració”, publicat a l'Avui el 19-1-2009, mentre el català no tingui l'hegemonia cultural al nostre país la situació no serà l'òptima. Com es pot aconseguir això? Es pot fer sense “imposar” el català quan el castellà té aquesta posició privilegiada precisament perquè ha estat, i continua estant, imposat? D'això en parlarem en un altre article.

Grup de conversa en català "Xerrem" a el Centre Cultural "Els Propis"

2009-03-08T09:02:00.000-07:00

El grup de conversa en català "Xerrem" que es farà al local de l'associació "Els Propis" (Via Júlia, 201-203) té previst començar el més aviat possible les seves activitats tots els dijous de 18 a 20 h

Per apuntar-vos podeu contactar amb els següents telèfons:

Centre Cultural "Els Propis": 93 350 60 89 (de dilluns a divendres de 17:30 a 20:30 h)

Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL): 93 415 90 02 (de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 18)

Consorci per la Normalizació Lingüística de Barcelona: 93 412 55 00

Els requisits per participar-hi són tenir algun coneixement de català (mínim: comprensió global i producció fragmentària en una conversa de relacció social). L'activitat està destinada a fer-ne pràctica oral a fi d'augmentar la fluidesa i enriquir el propi bagatge actiu i passiu. És totalment gratuït.

El grup començarà les seves activitats tan bon punt hi hagi un mínim de gent apuntada.

2009-03-02T06:12:00.000-08:00

RESUM SORTIDA DE SITGES

Seguint amb la idea que orienta les nostres trobades de enfortir els lligams entre persones de diferents orígens però amb el català com a vincle de unió entre elles, finalment vint-i-cinc persones ens varem reunir el passat dia 21 de Febrer per realitzar la sortida programada per visitar Sitges.

La sortida es divideix en dues parts, al matí visita dels tres Museus emblemàtics de Sitges i a la tarda passejada assossegada pels seus carrers i de passada viure l’ambient previ al Carnaval. Als Museus les explicacions ens les donaran guies especialitzats que ens expliquen acuradament tot el que en ells s’ensenya i les petites histories de cadascun dels llocs i dels personatges que l’han fet possible.

A les onze es comença la visita al Museu Romàntic, edifici que ens explica com era la vida de una família adinerada de finals del segle XIX i que es complementa amb una exposició de nines de la mateixa època, col·lecció de l’artista Lola Anglada.

A les dotze es visita el Cau Ferrat punt de trobada i centre neuràlgic del Sitges artístic i bohemi de començaments del segle XX. Residència i taller de Santiago Rusiñol, podem admirar tant l’edifici, com totes les obres que si exposen, des de ceràmica, pintures i escultures fins els famosos ferros forjats que donen nom al lloc.

I acabem amb la visita al Museu Maricel on destaca la seva balconada al mar així com diverses exposicions de mobles, pintures i escultures, resultat de les donacions de diversos col·leccionistes.

Desprès de dinar en un lloc arrecerat al aire lliure per recuperar forces, es dona una volta pel passeig del mar fins al jardí romàntic i pels carrers de Sitges donant per acabada la sortida, en un ambient distés i amb ganes de retrobar-nos novament.

Presentació Grup Xerrem

2009-02-24T10:50:00.000-08:00

El dia 5 de Març a les 17,30 hores al local de l'associació cultural "Els Propis" que es troba a Barcelona, Via Júlia 201-203, es farà una presentació del Programa Xerrem a càrrec del Sr. Jordi Esteban, orientat a totes les persones que estiguin interessades en el tema del català, des dels que no el parlen fins els que el volen perfeccionar. En aquesta presentació ja us podreu apuntar les persones interessades en participar en algun dels grups dels cursos Xerrem que es faran al local de "Els Propis". A la Presentació es diran els diferents horaris. Al final oferirem un pica-pica.

El programa Xerrem està dirigit pel Sr. Jordi Esteban membre de la CAL (Coordinadora d'Assiociacions per la Llengua) i consta de un programari interactiu diferent a una classe normal, en el qual n'hi han 5 nivells diferents d'aprenentatge, es fa per grups i basat en la conversa. No ens trobarem amb el professor habitual si no amb un dinamitzador anomenat “xerpa”.

Si algú de vosaltres voleu mes informació sobre aquests grups Xerrem o voleu formar-ne un a la vostra zona, podeu demanar-ho a traves d'un correu a la nostra adreça i ens posarem en contacte. També ho podeu fer a través de la CAL (més informació a http://www.cal.cat)

Sortida a Sitges

2009-02-12T08:45:00.000-08:00

El dissabte 21 de febrer visitarem Sitges, el seu llegat Modernista i viurem un xic l'ambient de Carnestoltes.

Lloc i Hora de sortida:

A les 9:30 h del matí a la porta principal de l'estació de Sants, Plaça Països Catalans (davant la farmàcia).
El tren surt a les 10:06 h

Pels que vulguin anar directament, quedarem a les 10:45 h a la Plaça de l'Estació del tren de Sitges.

Itinerari i duració aproximada de la sortida:

De 11 a 13:30 h visita guiada pel Sitges modernista. Breu explicació de la història de Sitges, ruta per diferents cases modernistes i entrada al museu Cau Ferrat. Es visitarà el taller de Santiago Russinyol, obres de l'artista i d'altres pintures modernistes.

14 h: Dinar a la platja i a la tarda dues possibilitats:

16-20 h: Batucada per diferents carrers amb el grup Terequete
16:30-20 h: Per les persones amb nens hi ha a la Plaça de l'Ajuntament el Parc Infantil Carnavalesc.

17-18 h: Fi de la sortida

Inscripcions:

Al telèfon 932454453 de 20 a 22 h
Es donarà número d'inscripció
Aforament limitat a 50 persones

Cal fer un ingrés de 6,30 euros per persona (guia+museu) al compte de "La Caixa" núm. 2100-3481-98-2200042753

Cal portar:

Dinar i beure. Calçat adequat per caminar

Despeses del transport:

1 Viatge individual: 2,8 euros (anar i tornar 5,6)
T10 per grups de 5 o 10 persones: 2,1 euros el viatge (anar i tornar 4,2)

En nom de la llibertat i la igualtat

2009-02-11T08:23:00.000-08:00

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Reflexionant sobre quin tema escriure un article per aquest setmanari mentre dinava veient les notícies pel canal 3/24, de sobte em vaig trobar amb una roda de premsa de la portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Soraya Sáenz de Santamaria. Entre els temes que va treure, un em va cridar l'atenció especialment, per que la cantarella de la cançó em sonava: presentar una “proposició no de llei” per garantir als pares que puguin escollir la llengua en que s'escolaritzaran els seus fills fins als vuit anys. Corregeixo: per garantir aquest dret als pares que vulguin educar als seus fills en castellà a qualsevol indret de l'Estat espanyol, per que la resta, pobres, no tindrem aquests privilegis. I tot això en nom de la “llibertat dels pares” i de la “igualtat dels ciutadans”.

Deixant de bada de que no deixa de ser curiós que des de la dreta s’apropiïn de conceptes que no han defensat històricament mai per al conjunt de la població (ans al contrari) com són els de la “llibertat” i la “igualtat” (altres suposadament d'esquerres tampoc han predicat amb l'exemple amb aquests valors, tot s'ha de dir), no deixa de sobtar-me com en nom d'aquesta llibertat i igualtat es volen presentar lleis que justament consoliden el contrari: privilegis i desigualtats.

Sobre “la llibertat per escollir la llengua d'educació dels fills i filles”, caldria fer unes reflexions prèvies. Normalment les persones ens creiem que prenem les decisions “lliurement”, sense cap condicionament extern. Però la realitat és que estem molt condicionats per l'entorn on desenvolupem la nostra existència. Fets històrics, culturals, socials, polítics influencien molt en les nostres decisions encara que no en siguem conscients...i això també pot arribar a l'àmbit de la llengua que “decidim” fer servir. Ja vam parlar en l'anterior article com certs “bilingüismes” presentats com a naturals no ho eren pas així que no m'estendré més amb el tema.

Què ha de ser prioritari, els drets dels pares/mares o els drets dels infants? En molts casos es prima el dret de les criatures. L’educació, per exemple, és obligatòria i ningú pregunta als pares i mares si volen que els seus fills i filles la rebin, per exemple, (tot i que hi ha sectors de la població que pel seu nivell econòmic tenen més opcions per triar les escoles on es farà això). Els nens i nenes que s’eduquen en català tot i tenir una altra llengua materna tenen molt a guanyar i res a perdre. I en el cas dels fills i filles de castellanoparlants la situació legal i sociolingüística actual garanteix el seu aprenentatge del castellà. Per què hi ha aquesta obsessió per defensar l’educació en castellà?

Però el súmmum del cinisme es presentar una proposta de llei que vol consolidar privilegis i desigualtats com una garantia de la llibertat i la igualtat. Seran només els castellanoparlants els que es veuran privilegiats per aquesta mesura a tot el territori de l'Estat espanyol, ja que la resta de progenitors no tindran el dret a educar els seus fills en la seva llengua materna fora del territori on el català, el basc i el gallec siguin cooficial (el llenguatge no és neutre). I dels nouvinguts i nouvingudes que tinguin altres llengües, ja ni parlar-ne. Aquesta llei vindria a reforçar una realitat ja existent jurídicament: que hi ha uns ciutadans “de primera” i uns altres “de segona” en funció de la llengua que es fa servir.

Ens coneixem les seves argumentacions. El primer: “que el castellà és la llengua comuna de tots”. Fals, en tot cas es la llengua que s'ha obligat històricament i s'obliga a tots els habitants de l'Estat espanyol a conèixer i recordo, que dir això no significa estar en contra de la llengua castellana. La meva llengua materna per exemple és aquesta i la faig servir usualment amb la meva família (però el fet de que fos aquesta i no el gallec la llengua familiar, quan aquesta era la llengua materna de la meva mare, segurament no és un fet casual ni producte d'una “lliure elecció”). El segon: “que és l'única llengua oficial en el conjunt de l'Estat i la única que tots tenen l'obligació de conèixer”. Cert. La legalitat és la que és però que una norma sigui legal no vol dir que sigui justa.

No fa tants anys a l'Estat espanyol una dona casada, legalment, tenia un estatus similar al d'un menor d'edat. No podia obrir un compte corrent, demanar un crèdit, tenir la custòdia dels fills i filles, etc. sense el consentiment del seu marit i tenia vetada “per llei” certes professions. Que hauríem dit si aquesta llei ens l'haguessin presentat com la garantia de la llibertat i la igualtat de les persones? Diríem que és una llei justa i equitativa? I que ningú pensi que això era patrimoni de la dictadura, ja que posteriorment s’han aplicat lleis que molts consideraven injustes (com va ser, per exemple, la del servei militar obligatori, avui ja abolit) o que clarament vulneren la suposada igualtat de tothom davant la llei (l’actual cap de l’Estat, per llei, és una figura inviolable i “no subjecta a responsabilitat”, i es un càrrec que no es tria, s’hereta).

Sáenz de Santamaria també proposa que en els casos dels trasllats temporals no s'ensenyi la llengua cooficial ni es demani el seu coneixement. Ara bé, pobre d'aquell infeliç que se li acudís residir temporalment a l'Estat espanyol i demani que no se li exigeixi el coneixement del castellà per treballar ni que s'ensenyi la llengua castellana als seus fills i filles. I tot això en nom d'un “bilingüisme equilibrat, harmònic i cordial”. Quines penques!!
En nom de la llibertat i la igualtat

2009-02-02T13:03:00.001-08:00

RESUM SORTIDA AL CASTELL DE MONTJUÏC

Encara que estaven apuntades unes 100 persones i degut a les condicions meteorològiques 36 valerosos/es han confiat en Veu Pròpia i han sortit a la descoberta de la Muntanya de Montjuïc. Sobre les 9 del mati els expedicionaris s’han presentat per la sortida, a les 9,30 hores després de una breu explicació sobre l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929 de tots els seus pavellons, etc... s’ha començat a pujar cap el MNAC i enseguida hem arribat l’Estadi Olímpic, allà, oh desastre!, ens ha començat a ploure amb certes ganes. Es decideix seguir i esmorzar en un picnic una mica arrecerat que hem trobat, després amb diligent pas hem anat pujant per un seguit d’escales fins als peus del castell, i reseguint les muralles per un lateral arribem al punt on van executar al nostre President Companys deixant unes flors en el seu record.

Després hem entrat en el recinte del castell pròpiament dit i hem visitat l’exposició EL FUTUR DEL CASTELL DE MONTJUÏC, a la sortida de l’exposició feia una mica de fred, hem vist per últim el pati interior del castell i la part més alta amb les millors vistes del port i de Barcelona.

Bé, una jornada una mica passada per aigua però que ha valgut la pena. Un record per a tots i fins aviat.

Sortida a Montjuïc el diumenge 1 de Febrer

2009-01-17T08:13:00.000-08:00

El proper diumenge 1 de febrer visitarem la muntanya de Montjuïc, el castell i els seus voltants.

Hora i lloc de sortida:

A les 9 h a l'Avinguda Reina Maria Cristina, a la "Torre veneciana" de l'esquerra (mirant cap a la font de Montjuïc). Metro Plaça Espanya, Línia 1)

Durada aproximada de l'excursió: de 9 a 14 h

Cal portar:

Esmorzar, beure i calçat adeqüat per caminar (hi ha un desnivell aproximat de 150 metres)

Inscripcions a:

veupropiabarcelona@gmail.com

fent constar les següents dades:

Nom i Cognoms

Núm. de persones

Correu electrònic

Número de telèfon

Despeses:

El transport públic (metro, etc.)

Per qualsevol dubte:
932454453

La fal·làcia del bilingüisme

2009-01-11T10:31:00.000-08:00

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Quotidianament estem acostumats a sentir a la gent del PP, Ciudadanos i altres col·lectius, defensar de manera visceral el “bilingüisme” i a criticar també fortament qualsevol mesura que promogui l'ús social del català ja que segons ells això ataca els drets dels castellanoparlants i suposa una discriminació del castellà. Però darrera aquesta suposada defensa del “bilingüisme” s'amaguen altres interessos, entre ells el més clar de tots el de mantenir la llengua catalana en una situació d'inferioritat respecte el castellà amb el desig més o menys evident que, a la llarga, el català acabi morint per un procés de substitució lingüística.

El primer que cal desmentir és el discurs que “estem en una societat bilingüe (català-castellà)”. Avui en dia és evident que la societat és molt més diversa i que en ella es parlen una gran infinitat de llengües, fruit de l'arribada de població de diferents indrets del món. No obstant, la injusta legislació vigent a l'Estat espanyol assegura un estatus de superioritat per al castellà en exigir-ne l'obligatorietat a tot el territori i admetent una situació de cooficialitat amb les llengües pròpies d'altres territoris històricament no castellanoparlants. I aquest legalisme és agafat pels defensors del bilingüisme com un pilar fonamental. Però per molt legal que sigui aquesta llei no deixa de ser injusta ja que defensa una imposició històrica i política.

Aquest bilingüisme recollit en la legislació no és “natural” ni “sempre ha existit”. Escoltant l'Albert Ribera fa la impressió que el castellà ja es parlava al nostre país tant en l'Edat Mitjana com es fa en l'actualitat. Però la història és la que és: el castellà és parlat àmpliament als territoris de parla catalana avui en dia fruit d'una imposició política. És cert que en determinats moments part de les elits dels nostres territoris el van adoptar “voluntàriament” perquè era la llengua de prestigi i poder (sobretot a partir del segle XVI amb l'hegemonia de Castella), però la seva adopció per les classes populars és un fenomen del segle XX i no gens “voluntari”. El projecte polític que hi havia darrera la creació de l'Estat espanyol des de el segle XVIII i sobretot des de el segle XIX amb la implantació de l'Estat liberal, implicava una voluntat d'homogeneïtzar tots els seus territoris i això passava per la imposició del castellà en tots els àmbits de la vida diària i l'eliminació o reducció fins a nivells testimonials de les altres llengües, entre elles la catalana. Per tant un bilingüisme gens “natural”.

A aquests defensors del bilingüisme se'ls hi veu el llautó. Són uns hipòcrites. Només denuncien les suposades “discriminacions” del castellà respecte el català, però fan els ulls grossos davant el fet més evident: que és el català el que avui en dia encara es troba en una situació d'inferioritat. Només cal anar a un quiosc, a un supermercat, al cine, a una farmàcia, a una notaria, a un jutjat, encendre la televisió, comprar un videojoc, una joguina, qualsevol electrodomèstic, etc. i veure el que és evident: la nul·la o minoritària presència del català. I a dia d'avui encara és hora que algun d'aquests defensors del “bilingüisme” facin una concentració davant una farmàcia (per posar un exemple) exigint que els prospectes dels medicaments també estiguin en català i no només en castellà!!

Cal tenir present que una cosa és el bilingüisme a nivell personal que podem tenir gent com nosaltres, que ens hem criat en una llengua diferent de la catalana però que hem fet el procés d'adaptar el català i que tampoc renunciem als nostres orígens i, per tant, podem parlar tant en català com en altres llengües habitualment en les nostres relacions personals. Però una altra cosa molt diferent és aquest “bilingüisme territorial català-castellà” que volen imposar com a dogma de fe, amb la clara intenció de continuar mantenint la supremacia social del castellà. I això cal denunciar-ho.

Veu Pròpia estem a favor de que les persones esdevinguin bilingües. És a dir, estem a favor de l'adopció del català per aquelles persones d'origen estranger, perquè adoptar la llengua del pròpia del país on vas és la forma natural de comunicar-te i conviure a la nova societat, i això és el que faríem nosaltres si anéssim a viure a Alemanya, la Xina o el Iemen. Respectem també el dret de ser bilingües a tots aquells que tenen el seu origen a l'Estat espanyol. Però per què ha d'estar obligat a saber castellà una persona nascuda en una família de parla catalana? Per què no pot triar lliurament ser bilingüe català-anglès? Per què una persona arribada de la Xina ha d'estar obligada a saber castellà? No es pot ser bilingüe xinès-català respectant així la llengua d'origen i la llengua del país d'acollida?

Perquè una cosa es defensar un bilingüisme com el nostre, que ens permet adoptar la llengua catalana sense renunciar a les nostres llengües maternes, cosa que, i amb la veu ben alta, fem des de Veu Pròpia i un altra molt diferent és utilitzar el bilingüisme com a excusa per imposar una llengua (sigui el castellà o el francès a la Catalunya Nord, no ho oblidem) a tot un seguit de gent que no el tenen com a llengua pròpia.

Amb un altre accent

2008-12-23T11:24:00.000-08:00

Per José Miguel Cuesta Gómez (Veu Pròpia). Article publicat al setmanari digital El Demà

Veu Pròpia és una associació de nous catalanoparlants a favor del català que es va crear al 2002. Som “nous catalanoparlants” per que en efecte, la majoria de nosaltres no hem tingut el català com a llengua materna, ja sigui per que els nostres pares i mares no han nascut aquí o per que nosaltres mateixos hem vingut a viure recentment als diferents territoris de parla catalana. Però hem decidit adoptar el català com a llengua habitual i fem campanya a favor de la llengua i la cultura catalana, treballant pel seu futur i benestar per que ara també és la nostra llengua. Creiem que aquesta hauria de ser l'opció més coherent ja que el català hauria de ser una eina que faciliti la integració i cohesió de totes i tots, indiferentment de la nostra procedència.

No obstant, sabem que això no sempre és fàcil. Per una banda, el català, ha estat moltes vegades perseguit i discriminat per raons polítiques i econòmiques. L'estat espanyol ha sigut (i és), si més no, hostil i en moltes ocasions ha tingut una voluntat de substitució o subordinació de la llengua catalana per la que ha sigut durant molts anys la llengua del poder: el castellà. Cal recordar que encara avui en dia, tots els habitants de l'Estat espanyol tenen el “deure” (és a dir, l'obligació) de saber el castellà mentre que conèixer i parlar el català és només un “dret”.

Però també en ocasions els mateixos catalanoparlants d'origen no ajuden a aquelles persones que volen fer l'esforç d'adoptar el català. Molts, en sentir el nostre accent, es passen al castellà. Altres fins i tot poden arribar a criticar o fins i tot riure-se'n de la nostra forma de parlar el català. Els uns i els altres estan ben equivocats. Els primers, els que es passen al castellà en sentir un accent diferent o fins i tot en veure uns trets facials que denoten una procedència llunyana, potser es pensen que ho fan “per educació” però en el fons el que estan fent és un acte de submissió lingüística o fins i tot de discriminació. Es pensen potser que una persona pel fet d’haver nascut fora no té la capacitat per entendre, aprendre i parlar el català? Dels segons, no cal ni parlar-ne, doncs el que estan fent és classisme i racisme. Malauradament això pot fer que persones que estaven donant el pas de aprendre el català ho deixin estar o fins i tot puguin esdevenir hostils a qualsevol manifestació de la cultura catalana. Cal tenir present que una llengua no es perd perqu les nouvingudes i nouvinguts no l'aprenguin, sinó sobretot perquè els que la saben no la fan servir.

El que s'ha de fer es donar totes les facilitats a aquestes persones que volen fer l'esforç d'aprendre i parlar el català en comptes d'ignorar-les o fins i tot menysprear-les. És per això que la nostra associació pretén, entre d'altres coses, ajudar a aquelles persones que encara no s'han decidit a parlar en català per que els fa vergonya i no s'atreveixen. Nosaltres, que parlem el català amb un altre accent però que ens sentim la llengua i el país tant nostre com a qualsevol persona que hagi nascut aquí o no tingui un origen familiar llunyà, volem explicar la nostra experiència personal perquè també hem passat per aquest procés i sabem l'important que és tenir persones que et recolzin per fer-ho.

Ens diem Veu Pròpia perquè els nous catalanoparlants no volem que altres parlin en el nostre nom. Nosaltres no renunciem a les nostres arrels, això forma part de la nostra personalitat. Molts i moltes de nosaltres podem fer servir altres llengües en les nostres relacions personals. Però hem decidit viure als Països de parla catalana i ara el nostre futur, i el dels nostres fills i filles, està aquí i per respecte a aquest país i a aquesta terra que ens acull tenim molt clar que hem d'adoptar la seva llengua, que és el català.

La nova immigració ha fet que ara visquem en una societat més diversa. Parlar de “bilingüisme” com s'entesten a fer alguns amb la intenció de mantenir la supremacia del castellà i la subordinació del català, si ja era erroni abans, encara ho és més ara quan es parlen unes 200 llengües. La diversitat enriqueix, però aquesta no ha de contribuir a erosionar i fer desaparèixer la pròpia cultura del país. Això no ho podem permetre. Nosaltres creiem que uns dels elements que han d'ajudar a la cohesió i convivència d'aquesta societat cada cop més diversa és la llengua catalana. Aquesta ha de ser un punt de trobada, un vehicle de comunicació entre totes les persones que vivim aquí sense que importi d’on hem vingut nosaltres o els nostres avantpassats. S'ha d'aprendre de la història i evitar crear “ghettos” tancats que evitin que la nova immigració, tal com va passar amb les migracions que es van donar al segle XX de diferents indrets de l'Estat espanyol, tingui greus dificultats per relacionar-se i entrar en contacte amb la cultura i la llengua catalana.

Evidentment les autoritats polítiques poden ajudar a evitar aquestes situacions si realment en tenen la voluntat, però ha de ser el conjunt de la societat la que ha de prendre el protagonisme per apostar fort en la defensa de la llengua catalana i en facilitar la tasca, en comptes de posar barreres, a aquelles persones que vulguin fer-la tant seva com el que més. És per això que des de la nostra associació, volem posar en nostre esforç per ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a aquesta feina.

SORTIDA A LA SERRALADA DE MARINA

2008-11-22T07:34:00.000-08:00

El dissabte 13 de desembre visitarem el monestir de Sant Jeroni de la Murtra (segle XV) i el poblat ibèric del Puig Castellar (segles VI-II a.n.e.).

Hora de la sortida:

A les 9 del matí des de Badalona (Metro Pep Ventura, Línia 2). Agafarem un autobús que ens acostarà a Montigalà i des d'allà començarem a caminar.

Sobre les 11 h visitarem el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (un exponent de l'art gòtic català del segle XV) conegut entre d'altres coses per que va ser el lloc on els reis Ferran de la Corona d'Aragó i Isabel de Castella van rebre a Colom després del seu primer viatge a Amèrica).

Després farem l'ascensió al poblat ibèric del Puig Castellar (Santa Coloma), un nucli important i estratègic de la tribu ibèrica dels Laietans i que va ser ocupat als segles V fins al II abans de la nostra era (i des del qual hi ha una vista impressionant). I allà dinarem.

Per la tarda tornarem caminant fins al punt de partida i sobre les 17 h aproximadament finalitzarà l'excursió.

Cal portar:

Esmorzar, dinar i beure. Calçat adeqüat per caminar.

Despeses:

El transport públic (metro, autobús, etc.)
Entrada al monestir: 2 euros.

Inscripcions:

Cal enviar un correu a l'adreça electrònica veupropiabarcelona@gmail.com fent constar les següents dades:

Nom i Cognoms
Núm. de persones que venen a l'excursió
Correu electrònic
Número de telèfon

Per qualsevol dubte:

93 3407796 (trucar per les tardes)

SORTIDA A GALLIFA

2008-10-29T11:24:00.000-07:00

DIA 9 DE NOVEMBRE DEL 2008 EXCURSIÓ AL POBLE DE GALLIFA (Vallès Occidental).

HORA I LLOC DE SORTIDA:
Manresa: 8:45 hs. Estació d'autobusos
Terrassa: 9:00 hs. Central d’autobusos
Barcelona: 9:00 hs Central d’autobusos Fabra i Puig. Andana 1.
CAL PORTAR: Esmorzar-dinar-beure i calçat adequat per caminar
TRANSPORT: Cotxes particulars.
PREU: 2 (a abonar a l'entrada del castell)
HORA DE TORNADA: 17 hores sortida de Gallifa.

ACTIVITATS
Mati: (dos itineraris opcionals
1.- 10-13 hores Excursió a Sant Sadurní de Gallifa (Desnivell 450 metres)
2.- 10-13 hores visita al poble i a la Fundació Artigues
Tarda:
A les 13 hores tots al Castell de Gallifa (1,5 Km. 150 metres desnivell)
14 hores dinar a l’àrea de taules del Castell. (Preu entrada 2 €)
Després de dinar visita al Castell - Ermita de Nostra Senyora de la Ecologia i vídeo divulgatiu del espai.
17 hores. Final excursió i tornada a casa.

INSCRIPCIÓ: (enviar-la a: veupropia@gmail.com)
Nom i Cognoms:
Núm. de persones:
Correu electrònic:
Número de telèfon:
Disposeu de cotxe:?

PER A QUALSEVOL CONSULTA:
Barcelona:932454453

SORTIDA BOLETAIRE

2008-09-22T13:42:00.000-07:00

DIUMENGE 12 D’OCTUBRE, en un lloc secret del Berguedà...

Passat l’estiu Veu Pròpia reprenem les nostres activitats i ho fem amb una sortida boletaire que organitzem conjuntament els diferents grups locals de Veu Pròpia del principat.
Pujarem tots plegats en autobús fins a Berga on uns experts boletaires de la comarca ens portaran a un lloc on segur que es faran bons rovellons i d’altres bolets (el que no podem assegurar es que algú altre se’ls hagi endut abans). Un cop allà ens explicaran les diferents classes de bolets, els que son comestibles i els que son verinosos, les millors tècniques per buscar-ne i com s’ha de fer per respectar el medi i permetre que es facin nous bolets... En acabat anirem a dinar a la font Negra i per fer el cafè pujarem (amb l’autobús) fins al St. de Queralt que es allà mateix, i des de on hi ha unes magnifiques vistes de Berga i part de la comarca.
Pel tema del dinar s’ha valorat que estem en crisis econòmica i que no tothom va sobrat de diners, així que al arribar esmorzarem un entrepà i el dinar també el portarem de casa, entrepà, carmanyola... Cal portar també el beure
En aquesta ocasió però, no hem aconseguit subvencionar tot l’autobús i els assistents haurem de pagar part del bitllet. Per tal de no tenir sorpreses d’última hora i no deixar ningú a terra, ni deixar cap plaça buida a l’autobús el pagament es farà per avançat a traves d’un compte corrent que us indiquem més avall. Esperem que com sempre farem ple absolut així que us demanem que feu l’ inscripció quan abans millor i si es possible abans del diumenge 5 d’octubre.
També aprofitem per indicar-vos la data de properes sortides, més endavant ja us donarem més detalls, però hem pensat que així si voleu i us interessa us podeu anar reservant els dies. Algunes d’aquestes sortides seran: Diumenge 9 de novembre; sortida a Gallifa. Dissabte 13 de desembre sortida a la Serralada de Marina. Hi ha d’altres activitats en preparació per abans de final d’any però encara no em triat la data, us anirem informant.
Esperem que ens pugueu acompanyar a la sortida boletaire, el bon ambient sabeu que esta assegurat, els bolets.... esperem que també.

Preu de l’autobús: (segons lloc de sortida)
Barcelona: 10 Euros
Terrassa: 8 euros
Manresa:6 euros
Hora i lloc de la sortida:
Barcelona: 7:45 a l'estació d'autobusos (i renfe) de Sant Andreu Arenal (al costat del Metro de Fabra i Puig, Línia 1)
Terrassa: 8:30 a l’estació d’autobusos
Manresa: 9:00 a l’estació d’autobusos
Berga: 9:30 Plaça Guernika
Hora de tornada:
Berga: 15 hores
Manresa: 15:45 hores
Terrassa: 16:15 hores
Barcelona: 17 hores
Programa de l’activitat:
9:45 Arribada, esmorzar i explicació boletaire.
10 a 13: Cerca de bolets
13: Dinar a la Font negra
14: Visita a Queralt i cafetó
15: Tornada cap a casa
Cal dur:
Roba i calçats adequats per caminar per la muntanya i anar preparats pel fred.
Veure i menjar per esmorzar i dinar.
Cistell boletaire i moltes ganes de trobar bolets.

Per tal de venir a la sortida cal que feu arribar les dades de l’ inscripció al correu nacional de Veu Pròpia, veupropia@gmail.com o entregant-la directament a qualsevol soci de l’entitat. Es important si podeu deixar un telèfon perquè en cas de amenaça de pluja valoraríem fer la sortida la setmana següent. L'inscripció i la reserva a l’autobús només seran valides un cop s’hagi fet l’ ingrés al compte corrent.

Inscripció: (enviar-la a: veupropia@gmail.com)
Nom i Cognoms:
Localitat on agafareu l’autobús:
Correu electrònic:
Número de telèfon:
Teniu cistella per collir els bolets?_______Teniu una de sobres per deixar-la?_______

Ingrés:
Recordeu que l’ ingrés serà de 10, 8 o 6 euros depenent del lloc on pugeu a l’autobús, s’ha de fer al compte corrent de caixa Terrassa núm. 2074-0172-91-3222725680
*Si us plau quan feu l’ingres al compte corrent feu servir el mateix nom que a la inscripció.
*Si us inscriviu desprès del 5 d’octubre no us podem assegurar que tingueu plaça a l’autobús, en aquest cas feu primer la inscripció i ja us trucariem per dir-vos si queden places.

SORTIDA PER BARCELONA

2008-04-06T08:01:00.000-07:00

Dissabte 26 d'Abril a les 10 h a la Plaça Urquinaona.

Visitarem la Barcelona Romana, Gòtica i Medieval fins arribar al Modernisme

Per assistir a la sortida cal que confirmeu la vostra assistència a: Veupropiabarcelona@gmail.com

ARTICLE D'OPINIÓ. SEMPRE EN CATALÀ

2008-03-01T03:31:00.000-08:00

Aquest es un article d’opinió i Veu Pròpia no te per que compartir les opinions que si expressen. Si vols publicar un article d'opinió escriu a: Veupròpiaterrassa@gmail.com

Veu Pròpia sempre hem reclamat que els catalanoparlants s’adrecin sempre en català als nou vinguts, actitud que creiem imprescindible per a adoptar i aprendre la llengua. L’article que us mostrem a continuació es d’un catalanoparlant conscient que pràctica aquesta actitud, i des de aquí volem felicitar-lo i animar a la resta de ciutadans a seguir els seu exemple.

SEMPRE EN CATALÀ
Jo fa 10 anys que parlo sempre en català a tothom, arreu dels Països Catalans. L’experiència ha estat, sense pal·liatius, extraordinàriament bona! Visc a Barcelona, en un barri on els catalanoparlants nadius som minoria. Però viure en català és possible. M’agradaria compartir algunes de les “normes” i tècniques que utilitzo per sortir-me’n, per si són d’interès per algú.
1. Parlo sempre en català a tothom, responguin com responguin. Només faig excepció amb els turistes. Però tot aquell o aquella que visqui aquí, fins i tot si acaba d’arribar –corregeixo: sobretot si acaba d’arribar, només em sentirà parlar català des del primer dia.
2. Mai comento ni dic res sobre la llengua que els altres parlen, els altres que parlin el que vulguin, mentre a mi em respectin la meva llengua. Ni tan sols els animo a que parlin català, deixo que siguin els fets que parlin per mi.
3. Quan algun foraster prova de parlar català, segueixo parlant normal com si res. No l’adulo dient falsament que el parla molt bé, ni tan sols comento el fet. Sembla contradictori, però he comprovat que aquesta és la millor resposta. En canvi si en faig escarafalls, això tendeix a avergonyir-lo i de seguida ho deixa córrer i torna al castellà. Lògic: fent-li festes només demostraria que, de fet, no és una cosa normal per mi! A més, a ningú no li agrada ser un ninot de fira...
4. No m’enfado mai, ni discuteixo mai el meu dret a parlar català. Els drets no es discuteixen, s’exerceixen. Si algú m’intenta provocar, una sortida molt útil en aquest sentit és dir senzillament: “Si tu ho dius...” seguida del silenci. Ah, i sobretot, mai discuteixo en castellà el meu dret a parlar català: fer això és haver perdut la discussió abans de començar!!!
5. No tolero els ”intèrprets” ni els intermediaris. Ja sabeu: aquells que quan et senten parlar en català amb un immigrant es fiquen pel mig i et critiquen o els tradueixen el que dius al castellà, tots cofois de ser més simpàtics, “oberts i solidaris” que tu. Amb aquesta gent sí que no tinc cap mena de mirament, i els faig saber –sempre sense enfadar-me- que jo ja em defenso tot solet pel món, o que aquesta conversa és entre l’altre i jo i que em sembla una falta de respecte que el tractin de poc intel·ligent. La immensa majoria de les vegades, el “traductor espontani” ho deixa córrer, i l’immigrant ho agraeix: probablement no dirà res, però somriurà mentre ignora al “salvador” espanyolista. No és broma, proveu-ho!
6. Quan algú em diu que no entén el català, responc amb una senzilla pregunta, i sempre amb amabilitat: “Per què?” Això normalment trenca totes les defenses, és probablement la primera vegada que li ho pregunten així sense embuts. Els únics que es solen ofendre són els anticatalans: en aquest cas, els dic adéu i que ja trobaré un altre bar, botiga o el que sigui on la gent sigui més educada. Pel que fa als que realment no entenen el català perquè porten poc temps aquí o no han tingut oportunitat d’estar-hi en contacte, normalment responen explicant-ho amb naturalitat. I aleshores la meva resposta, en català sempre, és “tranquil, ja l’aniràs entenent, és molt fàcil”, o alguna cosa per l’estil, i un somriure. I aleshores segueixo amb allò que havia començat –demanar un cafè o el que sigui- acompanyat de gestos. I ho repeteixo tantes vegades com cal, sempre sense enfadar-me: la immensa majoria de la gent m’acaba entenent o crida algú que m’entengui. Quan això passa, no m’oblido mai de despedir-me amablement del nouvingut. Si més no, així aprèn les seves primeres paraules en català: “adéu i gràcies”!

Doncs aquestes són les meves normes o guies generals per poder sobreviure en català. A mi em van força bé, espero que a algú li puguin ser útils.

Gon Saga

ARTICLE D'OPINIÓ. LA CROSTA NACIONALISTA A TV3

2008-03-01T03:10:00.000-08:00

Aquest es un article d’opinió i Veu Pròpia no te per que compartir les opinions que si expressen. Si vols publicar un article d'opinió escriu a: Veupròpiaterrassa@gmail.com

LA CROSTA NACIONALISTA A TV3

S’ha de netejar la crosta nacionalista de TV3 perquè tots els ciutadans, tant els que parlen català com els que no, ens sentim identificats amb una televisió que es de tots i paguem tots.
Molt bonic.... demagògia barata dels de sempre, anem a desemmascarar-los.

El primer que es troba a faltar es la denuncia de la crosta nacionalista a les televisions espanyoles, una televisió que hauria de representar a tots els ciutadans de l’estat espanyol, i en la qual hi ha molts que no ens hi sentim identificats i que per cert, es de tots i paguem tots.
Continuem, TV3 es només en català, fins i tot els bascos tenen un canal en cada llengua... hauria d’haver-hi més presencia del castellà a TV3... si es clar... i als territoris de parla catalana la televisió espanyola hauria d’emetre 50% en cada llengua, o 100% en les dues llengües mitjançant el sistema dual, i no em vinguin amb punyetes de que ja emeten unes hores setmanals en català a TVE, no volem engrunes, volem els nostres drets al 100%.
Oh i la terminologia? Diuen País València i no comunitat valenciana, això si que es imperdonable!!!! Ostres mireu que la hipocresia arriba a extrems inimaginables. Tota la vida veient a la televisió espanyola com es refereixen a les comunitats de València i Múrcia, com a el “levante español”, i mai cap president s’ha queixat...(i menys el valencià)
Ah i el mapa del temps, surten els Països Catalans i no surt espanya!!! Que pretenen els de la crosta nacionalista de TV3? inventar-se que existeixen uns lligams personals, històrics, culturals, lingüístics... entre aquestes comunitats?

Encara que pugui semblar contradictori TV3 es més important per a nosaltres, els que no hem nascut catalanoparlants, la televisió ha estat i es la millor eina per a l’aprenentatge del català, perquè, com penseu que es pot aprendre i viure en català a Santa Coloma de Gramenet o a Alacant? No volen treure TV3 als catalans (aquets seran catalans amb o sense televisió), el que volen es que els vinguts de fora no pugin esdevenir catalans.

No ens deixem intimidar, TV3 cada dia es menys catalana, hi hem de reivindicar i exigir una televisió catalana i en català, independentment de si parlem català, castellà, àrab o xinès. I prou demagògia, que quan volem veure televisió en castellà i saber que passa a Extremadura, tenim molts canals per triar.

Jose.

Recordant el principi

2007-11-30T16:47:00.000-08:00

L’any 2002 al més d’abril apareixia el nostre primer butlletí, si el voleu consultar el trobareu a la següent adreça:
http://www.veupropia.contactbox.co.uk/butlleti1.html

Teoria i pràctica de l'empeltament

2007-11-30T16:39:00.000-08:00

Als catalans ens ha mancat una teoria de país que expliqués com és que, malgrat ser terra d’immigració, no hem acabat essent una terra d’immigrants.
Ho sostinc de fa temps. Vull dir una teoria per donar compte de l’itinerari personal i col·lectiu, no sempre acabat del tot però ben encaminat en la major part de casos i sovint reeixit, pel qual una gran majoria de ciutadans hem deixat de ser immigrants i ens hem pogut desfer de l’estigma d’estranger fins a esdevenir catalans.
Un estigma, el d’immigrant, en què l’espanyolisme no ha parat de burxar –i després, de fer veure que hi posava pegats per calmar la ferida– per tal d’evitar que es consumés el procés d’incorporació nacional dels fluxos de població que al llarg de segle vint, i de molt abans, han anat arribant al nostre país. I no només l’espanyolisme, sinó també una certa ciència social que ha confós la defensa moral del feble amb la condescendència intel·lectual i que ha estat capaç d’inventar-se allò tan terrible dels “immigrants de segona generació” que converteix l’estigma en una herència, com si la condició d’immigrant es transmetés genèticament. A hores d’ara, la xifra que els demògrafs tenen ben calculada, aquests dos milions de catalans que seríem –en lloc dels més de sis d’ara– si no haguéssim comptat amb els fluxos migratoris a favor nostre durant tot el segle vint, ha esdevingut una dada clau per fer-nos càrrec d’allò que som. Efectivament: no és una exageració afirmar que sense la immigració del segle passat els catalans seríem un poble culturalment folkloritzat, lingüísticament decadent, econòmicament irrellevant i políticament inexistent.
Però explicar la paradoxa d’allò que sobreviu i perdura perquè creix i canvia, no és fàcil. La necessitat de construir teories a la defensiva, especialment en els períodes no democràtics de genocidi cultural i de persecució nacional, va alimentar des dels mites d’una presumpta heroïcitat medieval que calia recuperar fins a l’exaltació de la idea que calia preservar les tradicions que ens justificaven com a poble. Es tractava, doncs, de teories lineals, en què el referent era el passat i la solidesa la donava la fidelitat a unes suposades arrels immemorials. Més endavant, l’evidència de la complexitat social dels catalans, la recuperació institucional amb la democràcia, però també de la nostra feblesa nacional, ha posat en marxa teories que miren endavant a canvi de ser més toves. La de la terra de pas, la del pactisme català, la del mestissatge i, més recentment, la tan políticament correcta de la terra d’acollida. Totes, però, igualment lineals, planes. Terra de pas, sí, però per quedar-s’hi. Terra de pactes, sí, però imposats. Terra de mestissatge, sí, però on l’indígena tenia les de perdre. Terra d’acollida, també, però no sempre d’intencions prou clares. He tornat a repassar l’utilíssim volum de Francesc Roca Teories de Catalunya, i no hi he trobat aquesta teoria que necessitem.
Tanmateix, penso que sí que hi ha una analogia que ens podria ajudar a comprendre’ns millor en allò que socialment hem esdevingut en acabar el segle vint i que hauríem de seguir sent en el futur. Una analogia que podria donar lloc a la teoria que necessitem.
L’anomenaré la teoria de l’empeltament (encara que estic segur que guanyaria en credibilitat acadèmica si l’anomenés la grafting theory). Recordem –ara que tots som tan cibernètics i veiem el camp com un parc temàtic i la cultura agrícola ens és tan enigmàtica com la religiosa– que l’empeltament és la unió d’un empelt –l’esqueix de planta nova– amb el patró o peu –la soca plantada– i que és una tècnica utilitzada per afavorir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura o per manca d’adaptació a les condicions del sòl. Hi ha diversos tipus d’empeltament –de pua, gemma o contacte–, però és important saber que cal protegir la superfície de la unió, generalment amb un tipus de cera que impedeix que s’assequi, per assegurar l’operació. La metàfora em sembla ben clara: el model català d’incorporació dels fluxos migratoris no és el del melting pot que acaba en guetos, ni el de la multiculturalitat que destrueix la comunitat i li fa perdre tremp, ni el de l’assimilació autoritària, ni tan sols el de la integració suau de l’estira-i-arronsa. El nostre model ha estat, amb algunes excepcions i uns quants fracassos, però de manera nuclear, el de l’empeltament: l’empelt ha vigoritzat la planta vella, formant-ne una de nova. És així com el patró, la vella societat catalana de reproducció lenta, d’adverses condicions tant socials per envelliment demogràfic, com econòmiques per manca de recursos naturals, o polítiques per dependència centralista, entre d’altres, s’ha desenvolupat de manera ràpida i vigorosa gràcies a l’empelt nouvingut.
I ni que sigui com a mer argument retòric, vull afegir la suggestiva idea que defensa Joan Coromines al seu Diccionari etimològic, en el sentit que empeltar no deriva ni de impellitare (de pellis, pell) ni de impellere (empènyer). L’arrel d’empeltar seria empuntare (podar). I és així: el nostre model d’empeltament tampoc no ha estat ni epidèrmic, ni forçat. Però ha obligat a podar la planta vella.
Penso que l’enunciat d’aquesta teoria de l’empeltament és especialment oportuna aquesta setmana en què se celebren dos fets de naturalesa ben distinta, però emparentats amb la meva teoria. Un, la 31a Fira d’Abril, una celebració molt viva de la memòria d’un dels molts orígens dels empelts que han vigoritzat el país, això sí, reinterpretat a la catalana. Potser, en la meva teoria, la Fira correspondria a la cera amb què s’ha de protegir la unió de l’empelt i el peu fins que el procés no és acabat. En qualsevol cas, la Fira d’Abril no pot ser entesa com una resistència o un fracàs, sinó la constatació que el camí és llarg i delicat.
L’altre fet, per a mi d’una significació més rotunda, avançada i neta, és l’aparició del primer número de la revista electrònica Veu Pròpia (www.veupropia.info), portaveu dels nous catalanoparlants, és a dir, de la nova societat catalana revigoritzada gràcies a l’empeltament. Veu Pròpia neix per fer visibles els nous catalanoparlants que han volgut guanyar una llengua i, així, un país. I neix per recordar que no s’ha fet tot el camí simplement per “recuperar” un passat que no era el seu ni per allargar la vida a un malalt agònic, sinó, com diuen, per gaudir del benestar d’una llengua i del futur de tot un país. És clar, doncs, que Veu Pròpia ni són gent de pas, ni s’acullen a la protecció de les minories, ni pacten res, ni accepten acolliments paternalistes. Són –i som– el resultat de l’empeltament i exigeixen, justament, participar en l’abundància d’una collita perquè ara ja són part del mateix arbre que tots necessitàvem.

Salvador Cardús. Sociòleg.
salvador.cardus@uab.es

Xarnegos agraïts

2007-11-27T03:58:00.000-08:00

Un membre del Foro Babel, autor d’un llibre publicat fa uns catorze anys on es propugnava la substitució del català pel castellà, té un article titulat «Xarnegos agraïts», on es fica amb els nous catalanoparlants perquè figura que ens hem venut, per manca d’autoestima o vés a saber per quin obscur motiu, a la serp maligna del nacionalisme més pervers.

Els membres de Veu Pròpia potser sí que som xarnegos, tot i que, de fet, els únics que ens ho han dit són els simpàtics i altruistes membres del Foro Babel. En qualsevol cas, si som xarnegos, n’estem orgullosos. Però agraïts? Agraïts a qui? I de què? La nostra catalanitat no ens l’ha regalat ningú. És el fruit del nostre esforç. I aquest esforç l’hem fet perquè hem volgut: perquè estimem Catalunya i el català, perquè tota llengua és patrimoni de la humanitat, i perquè el català s’ha defensar.

Una part del nostre esforç ha estat la creació de Veu Pròpia, l’eina de la nostra autorepresen-tació. Volem ser membres actius de la nostra societat, contribuir al seu futur, exercir plenament la nostra ciutadania. Volem sortir a la foto com a nous catalanoparlants, sense disfresses ni renúncies. Per això no parlem en nom de ningú, i sobretot no acceptem que ningú parli per nosaltres.

Veu Pròpia.

Entrevista a Enric Larreula

2007-11-27T03:13:00.000-08:00

Enric Larreula, sociolingüista
Els nous parlants, una peça clau per al futur de la llengua

Enric Larreula va néixer a Barcelona el 1941. És professor de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat molts llibres de narrativa infantil, juvenil i per a adults, i la seva obra s'ha traduït a onze idiomes. És autor de l'assaig Dolor de llengua (Tres i Quatre,2002)

Veu Pròpia Enric, ¿quina valoració fas de la política lingüística des del final de la dictadura?
Enric Larreula A la vista dels resultats constatables al carrer, cal deduir que la política lingüística que s’ha dut a terme no ha servit gaire per assegurar la supervivència social de la llengua històrica del país.

VP ¿S'ha tingut prou en compte el punt de vista dels nous parlants potencials
EL Redreçar una situació de substitució lingüística en un país sense capacitat política per dur-la a terme sense que ningú la discuteixi és una cosa molt complicada i de resultats incerts, perquè pot topar amb interessos contraposats atiats tant des de dintre com des de fora del país. En el nostre cas concret, el primer obstacle que trobem perquè l’ús de la llengua catalana es normalitzi espontàniament al carrer en les converses interpersonals és la gran quantitat de persones que van venir de fora, i/o els seus descendents, que han continuat mantenint la llengua castellana com a llengua de comunicació normal amb tothom, i inconscientment, o no, coaccionen les persones de llengua primera catalana -ja prou fragilitzades per les imposicions estatals seculars- al canvi de llengua. Per això qualsevol política de normalització lingüística que es vulgui dur a terme amb un mínim de garanties ha de tenir molt present aquest col.lectiu de llengua primera castellana ja majoritari al país, per aconseguir engrescar-lo en el coneixment i l’ús tranquil i plaent de la llengua catalana. I per què no?, per fer-lo reflexionar al voltant de la solidaritat que es mereix el poble catalanoparlant, històricament tan maltractat a causa de la seva llengua.

VP ¿Què necessita més la llengua: lleis o parlants?
EL En els països normals no cal que hi hagi cap llei per protegir la seva llengua, senzillament, es fa tot en aquella llengua i ningú no ho discuteix. En canvi, en el nostre cas on la voluntat d’absorció dels dos estats ens ha dut a una situació de substitució lingüística en tota regla, crec que unes lleis de protecció de la llengua catalana són indispensables. Ara bé, no en farem res de les lleis si no hi ha polítics disposats a fer-les complir i molts parlants potencials disposats a complir-les. Si no, la llei per si sola encara pot tenir un efecte revulsiu que empitjori la situació ja tan delicada. Per tant, prèviament o simultàniament a la promulgació de la llei cal treballar la societat de manera que senti la necessitat de salvar aquest tret característic i únic d’aquest territori.Pel que fa a les lleis de normalització lingüística de cara a les noves generacions s’ha treballat molt l’escola, els exàmens i l’ortografia, és a dir, tot allò que representa estudi i esforç, però els cinemes continuen passant totes les pel.lícules en llengua castellana i a les sales de festa es continuen programant les cançons en castellà o anglès. I així ens va.

VP ¿El futur del català requereix la independència de Catalunya?
EL És evident és que ni Catalunya ni cap altre país del món, no podrà salvar la seva llengua si viu a cavall de dos estats que l'odien. Si amb la independència política s'aconseguiria salvar-la o no, dependria de la combinació entre la voluntat de legislar a favor de la llengua per part dels polítics i la voluntat de la majoria de la població de fer-se seva aquesta llengua i utilitzar-la.

VP ¿La nova immigració ens ha situat en un moment crucial per al futur de la llengua?
EL Ens trobem en el moment més crucial per al futur de la llengua catalana que hem viscut mai. Hem de pensar que aquesta, diguem-ne, segona immigració tan hetereogènia i abundant arriba quan d’una forma majoritària la, dita, primera immigració espanyola i la seva descendència ja han castellanitzat, i continuen castellanitzant d’una manera general les principals poblacions del país i sobretot els ambients juvenils. Per tant, per a una persona que vingui de fora cada cop li pot ser més difícil barrejar-se en ambients catalanoparlants que no canviïn de llengua fàcilment i així li facin veure la conveniència de la integració lingüística.

VP ¿Quina política caldria fer per garantir la integració lingüística de la immigració recent?
EL Fer tots els possibles perquè les persones que han hagut de marxar dels seus països fugint d’alguna cosa que no podien o no volien suportar trobin entre nosaltres aquells elements necessaris per poder portar una vida digna tal com la somiaven. Si se senten ben acollits, socialment protegits, respectats i estimats, serà més fàcil que es creï en ells un corrent de simpatia cap a nosaltres que els predisposi a voler pertànyer també a la nostra tribu, i, per tant, a la nostra tribu lingüística. Però perquè això succeeixi cal una condició prèvia i absolutament indispensable: cal acollir-los i estimar-los en català.

VP ¿La població catalanoparlant té prou nivell de consciència lingüística?
EL No, en absolut. No hem d’oblidar que es tracta d’una societat lingüísticament molt maltractada per la història, i que això l’ha convertida en un grup majoritàriamet insegur en l’ús de la seva llengua en el seu propi territori, sempre desconfiant dels interlocutors que d’entrada no parlin en català: si l’entendran prou bé, si s’ho prendran prou bé... i sempre disposat al canvi de llengua per no complicar-se la vida. Estic convençut que justament aquest comportament majoritari acomplexat i acovardit de la societat de llengua primera catalana és l’obstacle més gran que hi ha actualment per estimular l’aprenentatge de la llengua entre aquelles persones que encara no la parlen.

VP Per acabar, ¿quin paper poden jugar els nous catalanoparlants en el futur de la llengua?
EL No fa ni un mes, en una conferència que estava fent sobre aquests temes, una persona del públic em va preguntar què opinava de Veu Pròpia, vaig respondre que considerava que de cara a la normalització de la llengua catalana la creació d’aquest grup podria ser el fet més important ocorregut en aquest país en els darrers mil anys. Potser ni vosaltres mateixos no en sou prou conscients, però estic convençut que podríeu ser la peça clau i fonamental que ens permetés mirar el futur de la llengua catalana amb esperança. No hi ha altre camí: o els descendents de les persones que van venir de fora es fan seva la llengua catalana i la utilitzen amb normalitat o aquesta llengua desapareixerà. A més, vosaltres podeu saber millor que ningú què porta una persona de llengua familiar castellana a adoptar la llengua catalana com a llengua pròpia, o no, i quins són els mecanismes que provoquen el rebuig de la llengua catalana per part del jovent actual, i com modificar-los. Per altra banda, i això és molt important, només vosaltres podeu desactivar el discurs progressistopaternalista d’aquelles persones que en nom de la tolerància i altres suposades bondats proposen la insolidaritat amb el grup catalanoparlant i la no integració lingüística. Si la societat catalana fos conscient d’aquestes coses us hauria de retre un homenatge públic d’agraïment i solidaritat.

Entrevista a Rafael Delgado

2007-11-27T02:53:00.000-08:00

Rafael Delgado, activista cultural

Treballant a Nou Barris per la llengau del país

Rafael Delgado. Va néixer a Linares(Jaén) el 1939,l i va arribar a Catalunya el 1953.Treballa a Òmnium Cultural, i és president del Centre Cultural Els Propis, l’entitat cultural més important de Nou Barris (Barcelona). També és fundador i president de la Fundació ProCat, que té com a objectiu la difusió de la llengua i la cultura catalanes al mateix àmbit geogràfic.

VP: Dius que ets de Linares, no? Com és que vas venir a Catalunya?
RD: Pràcticament tota la família de la meva mare ja era aquí, i de la nostra família els únics que quedàvem a Linares érem nosaltres. El meu pare no veia possibilitats de futur al poble, ja que érem quatre germans. Així doncs, vam venir cap aquí. Al principi, com tota la gent que vam arribar per aquell temps, les vam passar magres. Aquest mes d'agost farà 50 anys que sóc a Catalunya; vaig arribar aquí amb catorze, era el més gran de quatre germans. La família que era aquí va arrossegar els que quedàvem allà…

VP: El canvi que vas experimentar devia ser força notable, no?
RD: Doncs imagina’t: vaig passar d’una escola on estudiava a haver d’emigrar i treballar. Encara que guanyava una misèria es necessitaven aquells calés a casa.

VP: A més també per la societat... suposo que en aquella època devien ser diferents [Andalusia i Catalunya]
RD: Nosaltres ens ho vam passar malament. No és que fóssim un cas especial, ni de bon tros, ja que tothom que va emigrar s’ho va passar malament. Però la meva família potser potser s’ho va passar una mica pitjor que la mitjana. Vivíem a Sants, on el meu pare tenia feina i nosaltres teníem casa, però de cop i volta el meu pare es va quedar sense feina i nosaltres sense casa, i vam anar a parar a una barraca al Somorrostro. A partir d’aquí ja et pots imaginar tot el que va venir... El Somorrostro era un barri de barraques on ara hi ha el passeig Marítim. La primera barraca que vam tenir ens la va tirar el mar. Havíem de treballar tota la setmana per guanyar pel ciment i els totxos per fer-nos una altra barraca durant el cap de setmana. No és cap originalitat, sinó que, malauradament, molta més gent va estar en aquella situació. L’únic que teníem garantit era feina; de feina n’hi havia tanta com volguessis. El tema de l’habitatge, del qual ara es parla tant, en aquell moment també era terrible.

VP: I pel que fa a la rebuda de la gent d'aquí, els catalans de tota la vida, va ser una rebuda bona...?
RD: En aquell temps la convivència va ser... Bé, jo treballava en una impremta i feia d’aprenent i la majoria, que eren catalans, tenien la visió que la gent que venia de fora, sobretot els andalusos, eren ganduls. D’alguna manera, jo era un nano mimat; vaig caure molt bé perquè deien que no semblava andalús ja que feia la feina ben feta i ràpidament. En certa manera pensaven que era quelcom extraordinari. Després tothom es va anar adonant que el tòpic de l’andalús gandul no era veritat, perquè treballàvem durant tota la setmana i després ens fèiem la nostra pròpia casa, totxo a totxo. Però va arribar tanta gent que va ser com una mena d’ocupació, i és clar, això va comportar una mica de fricció. Els catalans també s'havien de defensar, perquè molta gent de la que veníem de fora semblava que volien imposar la nostra cultura, que portàvem de fora, per sobre de la d'aquí. D’aquí venia allò de «hábleme usted en cristiano», que deien els uns, o «xarnego», que deien els altres. Això al metro, i a tot arreu, era molt comú, però era conseqüència d’aquesta riuada humana que va arribar; i d’altra banda, entre els nouvinguts no tothom entenia que havien arribat a una altra cultura, es pensaven que allò era el mateix que el seu lloc d’origen. Segons a quins ambients es creaven uns certs conflictes que no anaven més enllà d’una discussió o d’un «vagi-se’n a fer punyetes», «usted es un charnego» o «no me ladre».

VP: Quines coincidències o diferències creus que hi ha entre aquella immigració i l’actual?
RD: En primer, lloc la situació no és la mateixa, ni de bon tros. Abans la feina era abundant i podies triar i canviar de manera ràpida. Actualment, això és impensable. Els que veníem aquí pensàvem que hi trobaríem un futur, que inicialment era una situació transitòria i que algun dia tindríem un piset. La diferència entre el lloc d’on veníem i aquí és que aquí almenys hi vèiem una sortida. Respecte la gent d'ara hi ha dos problemes fonamentals: un és que continuava havent-hi el problema de l'habitatge, però no només per a la gent de fora, sinó també per a la gent d'aquí; l'altre problema és la feina, ja que avui dia és guanya millor la vida, però s'ha perdut allò que a una feina, si t'hi trobaves bé, era per a tota la vida, semblava que era una assegurança per a tota la vida.

VP: la precarietat laboral vols dir...
RD: exacte, aquesta és la diferència que veig ara. Potser els que vénen de fora, si són sud-americans encara, ja que parlen també castellà, però per a la resta encara ho tenen més difícil ja que vénen a una terra on a més de totes aquestes complicacions [feina, habitatge, etc.] es troben amb la dificultat de la llengua.

VP: Com vas aprendre català?
RD: El vaig aprendre a la feina, amb la relació normal del dia a dia. L’entenia perfectament i de vegades el xampurrejava, però no el parlava. No veia la necessitat de fer-ho, ja que ningú t’ho exigia. Crec que l’excessiva cortesia cap als nouvinguts va ser un error dels catalans, pensaven que si no parlaves català no passava res, que fet i fet ja ens enteníem en castellà. Quan vaig ser pare vaig comprendre que això no podia seguir, i em vaig involucrar en associacions de pares. Considerava que si els meus fills havien de ser catalans amb totes les conseqüències, ho havien de ser amb tots els drets, inclòs el d’aprendre i parlar la llengua d’aquí. Fa uns 30 anys, quan Franco encara era viu, vaig lluitar des de l’associació del barri perquè a l’escola dels meus fills s’ensenyés català. No va ser gens fàcil, però. En una de les assemblees que vam fer va irrompre la policia i va desfer-la. Peròal final vam aconseguir que en una de les anomenades escuelas nacionales de Nou Barris es fessin classes de català. Va ser un gran orgull per a tota la gent que hi vam participar.

VP: I la reacció de la gent davant del teu català i el teu compromís amb la llengua?
RD: Quan vaig entrar de president a Els Propis, alguns companys d’altres entitats em miraven com si fos un traïdor, i em deien «tu eres un renegao». Afortunadament, això ara ja no passa. El que continua passant, i em molesta, és que la gent canvia d’idioma quan veu que el teu accent no és prou català.

VP: Com veus la situació actual de la llengua?
RD: Hi ha gent que és molt pessimista, perquè cada vegada hi ha més atacs contra el català per part del govern espanyol. Però hi ha una cosa molt significativa: quan molts pares van a buscar els seus fills a la sortida de l’escola els parlen en català mentre que entre parlen en castellà. Això abans era impensable, ja que els pares ni tan sols sabien parlar català. El coneixement de l’idioma cada vegada està més estès, però cal seguir treballant per estendre’n l’ús. Jo no sóc gaire pessimista, però cal conscienciar a la gent una mica més.

VP: Explica’ns la feina de “Els Propis”.
RD: Els Propis porta 77 anys a Nou Barris, però en els seus orígens era molt diferent. Abans es deia «Associació de Propietaris de Vivendes dels afores del Palomar» i va ser un antecedent del que després serien les associacions de veïns. Quan van sorgir les associacions de veïns pròpiament dites, Els Propis es va convertir en una mena de centre cultural on es van acollir l’agrupació sardanista, una coral, una penya d’escacs, que encara hi són. Una de les juntes que va presidir l’entitat va decidir que hi entrés algú que no estigués involucrat en cap d’aquestes associacions, i va ser quan em van cridar. Inicialment no em va agradar el funcionament de l’entitat i va ser per això que vam decidir fer les nostres pròpies activitats, obertes al districte i als barris. Quan hi vaig arribar, érem 38 socis i ara en som més de 600. Hem esdevingut un punt de referència a Nou Barris. Una de les característiques d’Els Propis és que, sense ser un «centre català», defensa la cultura i la llengua del país. A més, ha estat sempre un punt d’acollida per a totes les associacions del barri que han volgut realitzar-hi activitats diverses, com ara la que organitza els cursos de català per a immigrants.

VP: Per acabar, què et sembla “Veu Pròpia”?
RD: Feia molta falta; hi ha molta gent que treballa per la llengua, però mai no havia sorgit cap entitat que ho fes des del vessant de la gent que som d’origen castellanoparlant i que volem defensar el català, sense deixar de ser el que som. Això que li atorga un major valor.

Entrevista a Saoka Kingolo

2007-11-27T02:46:00.000-08:00

Saoka Kingolo, sindicalista d’origen africà
“Integració vol dir respecte mutu”

Saoka Kingolo va néixer a la República Democràtica del Congo, i va arribar a Catalunya el 1988. Treballa a la UGT de Catalunya, i és col·laborador del programa «La Ventana», de Ràdio Barcelona (Cadena SER).

Veu Pròpia Saoka, explica’ns quins motius et van dur a deixar el teu país i immigrar a Europa.
Saoka Kingolo Bé, quan vaig prendre la decisió de viure aquí, ja hi era; no vaig decidir sortir del Congo per venir aquí. Jo sempre dic que va ser per raons econòmiques i pseudopolítiques. La meva situació era difícil perquè estava ficat en moviments protestataris contra el govern; no he estat mai perseguit personalment, però corria un risc força greu. La meva germana va ajudar-me a fer els tràmits per sortir del Congo. Havia d’anar a París, on tinc un germà. Vaig entrar per Portugal i vaig passar per Barcelona; estava arruïnat i no tenia visat per passar la frontera. Vaig decidir no aventurar-me més i quedar-me un temps a Barcelona, que no està gens malament. I aquí estic.

VP Llavors et trobes amb la realitat cultural de Catalunya; potser tu no sabies res de la cultura original del país. Com vas reaccionar? I quina reacció van tenir els altres?
SK Jo venia amb una identitat cultural formada per moltes cultures, i tenia les imatges d’Occident que et fan arribar la televisió, els llibres, l’escola. Qualsevol jove del Congo té una idea força clara de Bèlgica, de França. Aquest bagatge el vaig contrastar amb la realitat que em vaig trobar a Barcelona. Em van sorprendre moltes coses, des de la manera de relacionar-se de la gent, fins a aspectes negatius com veure gent punxant-se pels carrers al casc antic. Però també coses positives, com l’arquitectura de la ciutat, que em va deixar fascinat. Mai havia vist res igual. Pel que fa a la reacció de la gent, no em queixaria gens ni mica de la rebuda de la població; però el tracte per part de l’administració va ser nefast. La legislació ha creat persones de segona i tercera categoria, i la policia, almenys quan jo vaig arribar, t’aturava pel carrer de qualsevol manera. La gent veu aquestes imatges i se les queda a l’inconscient; a fi de comptes això és el que preval. I és clar, davant d’un desconegut hi ha dues actituds possibles: voler-lo conèixer o no refiar-se’n. És la història típica que ens ha passat a molts: vas pel carrer i et creues amb una senyora ben vestida, que quan et veu travessa a l’altra banda del carrer. Però aquestes actituds, en realitat, sorgeixen d’unes imatges alimentades per la legislació i el tracte de la policia.

VP Això deu afectar la integració, no?
SK El concepte d’integració no m’agrada: pressuposa que t’incorpores a una societat homogènia, i això no és així, perquè les identitats són complexes. Però sí, aquestes imatges i actituds no afavoreixen la integració, perquè algú que s’ha establert aquí ja està valorant la societat que hi ha trobat. Si aquesta societat no l’accepta, la reacció pot ser de refugiar-se en la identitat pròpia d’origen. Sobretot, cal parlar d’integració jurídica i d’un respecte mutu entre la gent d’aquí i els que arriben de fora: un respecte a la diferència.

VP Quin paper juga la llengua en aquest respecte a la diferència?
SK La llengua és un valor cultural de primera magnitud. Quan una persona arriba ja té una identitat formada de valors culturals; i si aquesta persona vol establir-se en aquesta societat, haurà de comunicar-se amb la gent i parlar la llengua del país. Però no tenim per què relacionar els problemes de la llengua amb la immigració. Si jo arribo aquí i veig que es parla català, doncs m’interessarà parlar català. Una persona acabada d’arribar s’interessarà espontàniament per la llengua i la parlarà, i a més intentarà compartir la seva pròpia llengua com a valor afegit a la societat.

VP Què penses de la situació de bilingüisme que es viu a Catalunya?
SK Qualsevol societat té la seva idiosincràsia i ha de tenir mecanismes per desenvolupar els seus valors. Si una societat opta per una llengua determinada, la gent té dret a desenvolupar aquesta llengua. El castellà és la llengua de l’Estat i això comporta unes obligacions legals que cal complir; però la societat catalana considera majoritàriament que la llengua pròpia és el català, i té dret a desenvolupar-lo. Desenvolupar el català vol dir fomentar-ne l’ús. Aquí tothom té oportunitats de sobres d’aprendre el castellà, però a Catalunya l’interès nacional passa per fomentar el català, que és un valor propi d’aquí. Això no vol dir defensar una identitat homogènia. Jo estic en contra de teories com les de Samir Naïr, que diu que cada cultura ha de tenir un nucli dur intocable. Per a mi qualsevol aspecte d’una cultura ha d’estar en evolució permanent. Si ens estanquem en defensar el català davant d’altres llengües i no pensem a desenvolupar-lo, acabarà com el llatí. Cal posar-lo en un terreny on pugui competir i conviure amb les altres llengües.

VP Com veus la campanya de la Generalitat perquè la gent parli en català amb els immigrants? I la política lingüística?
SK Jo sempre estaré d’acord amb un foment dinàmic del català. L’administració ha de fer un «màrqueting social» de la llengua, vull dir saber «vendre» allò que tenim, fer «ofertes» interessants a persones que podem anar guanyant com a aliats en la lluita per fomentar l’ús del català. Ara bé, hem d’anar amb cura amb fer programes específics adreçats als immigrants, ja que poden ser contraproduents. En la política lingüística cal arribar a un punt d’equilibri entre programes globals destinats a tota la població i actuacions específiques que responguin a necessitats concretes i comunes a determinats grups. Per exemple, a l’hora d’aprendre català les necessitats d’un xinès i d’un argentí són diferents. Trobo que fins ara no hi ha hagut prou sensibilitat en aquest respecte. A les associacions d’immigrants ens han bombardejat durant anys amb material i propostes de cursos que no ens servien de res, perquè les administracions no es plantejaven les necessitats dels nostres col·lectius. Els mecanismes són primordials perquè els missatges arribin. En l’últim any, però, hem notat una millora substancial.

VP I tu com vius les respostes dels catalanoparlants quan els parles en català?
SK Hi ha de tot. Conec molta gent que es nega a parlar-me en castellà perquè sap que parlo el català. Aquesta actitud em sembla correcta.

COMUNICAT

2007-11-26T13:18:00.000-08:00

EN DEFENSA DE LA LLENGUA I LA CULTURA
BOICOT AL TRIVIAL CATALÀ!

Una vella reivindicació, des de fa més de 20 anys, consistia en disposar d'un TRIVIAL CATALÀ. Això volia dir, no només en català, sinó orientar el joc a la cultura catalana. Doncs ara s'ha anunciat que ja s'han distribuït més de 20.000 exemplars del nou joc i que es preveu vendre la meitat de l'edició aquest Nadal.

Aquest Trivial (suposadament català) és una ofensa directa i una vexació contra la llengua i la cultura, que reclama una resposta social urgent! No només no és català, sinó ni tan sols en català. Segons han defensat per ràdio l'han volgut fer bilingüe 'para favorecer la integración'. En segon lloc, és un conjunt de 1.800 preguntes provincianes, limitades al paper geogràfic del Principat de Catalunya, ignorant la resta de territoris on es parla català-valencià.

Des de Veu Pròpia, ens demanem a qui es que volen integrar amb aquest trivial bilingüe, a aquelles persones que han parlat català tota la vida? A nosaltres els nous parlants que tant d'esforç ens ha costat aprendre la llengua? Un esforç que no haurà servit per res perquè el tindrem igualment en castellà! O potser es que volen integrar a aquells que encara no parlen la llengua? i que per cert, no en tindran cap necessitat d'aprendre-la gràcies a aquesta gent que ho fa tot en bilingüe, i fa del tot innecessari el seu aprenentatge.

I quina serà la integració lingüística i cultural amb un trivial que ens ensenya "las provincias españolas de cataluña en bilingüe"? perquè des de Veu Pròpia entenen que integració cultural és saber que la nostra llengua abasta diferents estats, aprendre les comarques de tots els Països Catalans, els nostres costums, el tió, les jotes, les falles, els castellers... conèixer i entendre la diversitat lingüística del català, i com no, aprendre a conèixer els nostres nous conciutadans arribats de tot arreu.

Es per tot això que des de Veu Pròpia demanem que es boicotegi el Trivial fins que rectifiquin! No volem una edició bilingüe, perquè és beneir una nova agressió lingüística! No volem una edició regionalista, perquè significa acceptar l'esquarterament de la nostra cultura! I més enllà de no comprar-lo també us demanem que feu arribar una petició especial a les cases de joguines i llibreries del país que promoguin la devolució d'aquest producte reclamant la seva revisió, d'acord als cànons acceptats dins del 'marc cultural i lingüístic català'. Si tots actuem com toca, l'èxit d'aquesta acció esta garantit.